sotaposar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˌsɔ.tə.puˈza/
balear /ˌsɔ.tə.poˈza/, /ˌsɔ.tə.puˈza/
Occidental:  nord-occidental /ˌsɔ.ta.poˈza/, valencià /ˌsɔ.ta.poˈzaɾ/

Verb[modifica]

sotaposar trans.

  1. Tenir una relació de submissió o inferioritat respecte d'un altre.
    «L'home hi és sotaposat, com la Naturalesa, a les seves accions i lleis immutables no basades en criteris morals, sinó en criteris lògics.» (Josep Pla, Itàlia i el Mediterrani, 1980)

Conjugació[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: so·ta·po·sar (4)

Vegeu també[modifica]