Son

Potser volíeu: son, sòn, són

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sɔn/
• Etimologia: Contracció de l'antic ço i d'en, «allò d'en».

Pronom

Son m.

1. Partícula utilitzada en topònims balears davant d'un nom personal, que indica la seva propietat.

Nota

Davant d'un nom femení pren la forma «So na». Davant de vocal en ocasions s'ha apostrofat «So n'» o «So N'», però actualment es considera una partícula fossilitzada que no s'ha de trencar.

Son Forteza

Son Àngel (abans, So N'Àngel)

So na Rossa (abans So Na Rossa)

Miscel·lània

• Anagrames: nos ^(alfagrama), nós

Vegeu també

• Servei d'Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca.
• Obres de referència: GDLC