inflar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /iɱˈfɫa/
Occidental: nord-occidental /iɱˈfɫa/, valencià /iɱˈfɫaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: inflà
  • Etimologia: Del llatí inflāre ‎(literalment «bufar a dins»), segle XIV.

Verb[modifica]

inflar trans., pron. ‎(pronominal inflar-se)

  1. Omplir de vent alguna cosa.
  2. (per metonímia) Ensuperbir, exagerar.
  3. (pronominal) Elevar-se alguna part del cos per ferida o cop, o per haver-hi acudit algun tumor.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: inflo, infla, inflem

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·flar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (afilnr)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \iɱˈflaɾ\
Americà: alt \iɱˈflaɾ\, baix \iŋˈflaɾ\, austral \iɱˈflaɾ\

Verb[modifica]

inflar trans., pron. ‎(pronominal inflarse, present inflo, passat inflé, futur inflaré)

  1. inflar (amb aire o gas)
  2. inflar (exagerar)

Sinònims[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: in·flar (2)
  • Heterograma de 6 lletres (afilnr)