cop

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search
Potser volíeu: cop., COP, cóp


Català
[modifica]

Nom[modifica]

cop m. ‎(plural cops)

  1. Impacte violent entre dos cossos.
    Donar-se un cop contra la paret.
  2. Acció violenta i brusca d'un arma o objecte contra un altre.
    Pegar un cop de puny.
    Bon cop de falç.
  3. Marca en un cos a conseqüència d'un impacte violent amb un altre cos.
    Té el braç ple de cops.
    He fet un cop al cotxe.
  4. Acció sobtada exercida per un element natural.
    Un cop de vent va tancar la porta.
  5. (col·loquialment) Robatori d'una certa rellevància, planificat amb antelació.
    Tot està a punt pel cop al banc central de demà.
  6. vegada, ocasió
  7. (esports de pilota) Acció i efecte d'impulsar la pilota, la bola, el volant o el disc per mitjà d'un contacte brusc amb la raqueta, l'estic, el bastó, la pala, el tac, la mà o el peu.
  8. (ortografia del 2016) forma alternativa de cóp

Compostos i expressions[modifica]

  • cop sec: cop sobtat que descarrega tota la força alhora.
  • de cop: de sobte
  • donar un cop de mà: ajudar
  • ni un cop: mai

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Anglès
[modifica]

  • Pronúncia: /kɒp/
  • Etimologia: Potser de l'anglès antic copian («robar, saquejar»); o potser del francès medieval caper ‎(«capturar»), del llatí capiō; o potser del neerlandès kapen ‎(«agafar, piratejar»).

Verb[modifica]

cop ‎(3a persona singular present cops, gerundi copping, passat i participi copped)

  1. obtenir
    Ex.:Heroin appeared on the streets of our town for the first time, and Innie watched helplessly as his sixteen-year-old brother began taking the train to Harlem to cop smack.[1](«L'heroïna va aparèixer per primera vegada als carrers de la nostra ciutat i Innie observava sense poder fer-hi res el seu germà gran de setze anys que agafava el tren cap a Harlem per obtenir la droga.»)
  2. rebre
    Ex.:When caught, he would often cop a vicious blow from his father—(«Quan l'agafaven, sovint rebia un mal cop de part del seu pare.»)
  3. prendre, adoptar
    Ex.:No need to cop an attitude with me, junior.—(«No cal que prenguis una actitud així amb mi, jove.»)
  4. admetre, declarar
    Ex.:I already copped to the murder. What else do you want from me?—(«Ja he admès l'autoria de l'assassinat. Què més vol de mi?»)
  5. arrestar

Compostos i expressions[modifica]

  • cop a feel : Fer carícies sexuals
  • cop a plea : Declarar-se culpable d'una acusació menor de la qual s'és acusat.
  • cop off : Abandonar els estudis.
  • cop on : seny
  • cop out = cop a plea

Nom[modifica]

cop ‎(plural cops)

  1. agent de policia
  2. vigilant de presons

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Martin Torgoff, Can't Find My Way Home, ed.Simon & Schuster, 2005, p. 10