Vés al contingut

cop

De Viccionari
Potser volíeu: cop., COP, còp, cóp

Multilingüe[modifica]

Símbol[modifica]

cop

  1. Codi de llengua ISO 639-3 del copte.

Català[modifica]

  • Pronúncia(i): (nom 1) /ˈkɔp/
  • Rimes: -ɔp
  • Pronúncia(i): (nom 2, verb) /ˈkop/
  • Rimes: -op
  • Etimologia: Variant de colp, segle XIX.

Nom[modifica]

cop m. ‎(plural cops)

  1. Impacte violent entre dos cossos.
    Donar-se un cop contra la paret.
  2. Acció violenta i brusca d'una arma o objecte contra un altre.
    Pegar un cop de puny.
    Bon cop de falç.
  3. Marca en un cos a conseqüència d'un impacte violent amb un altre cos.
    Té el braç ple de cops.
    He fet un cop al cotxe.
  4. Acció sobtada exercida per un element natural.
    Un cop de vent va tancar la porta.
  5. (col·loquialment) Robatori d'una certa rellevància, planificat amb antelació.
    Tot està a punt per al cop al banc central de demà.
  6. vegada, ocasió
  7. (esports de pilota) Acció i efecte d'impulsar la pilota, la bola, el volant o el disc per mitjà d'un contacte brusc amb la raqueta, l'estic, el bastó, la pala, el tac, la mà o el peu.

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

cop m. ‎(plural cops)

  1. (ortografia del 2016) forma alternativa de cóp

Verb[modifica]

cop

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de copar

Variants[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrames: poc (revers), Poc (revers)

Vegeu també[modifica]

Anglès[modifica]

  • Pronúncia: /kɒp/
  • Etimologia: Potser de l'anglès antic copian ‎(«robar, saquejar»); o potser del francès mitjà caper ‎(«capturar»), del llatí capiō; o potser del neerlandès kapen ‎(«agafar, piratejar»).

Verb[modifica]

cop ‎(3a persona singular present cops, gerundi copping, passat i participi copped)

  1. obtenir
    «Heroin appeared on the streets of our town for the first time, and Innie watched helplessly as his sixteen-year-old brother began taking the train to Harlem to cop smack.» (Martin Torgoff, Can't Find My Way Home, ed.Simon & Schuster, 2005, p. 10)
    L'heroïna va aparèixer per primera vegada als carrers de la nostra ciutat i Innie observava sense poder fer-hi res el seu germà gran de setze anys que agafava el tren cap a Harlem per obtenir la droga.
  2. rebre
    When caught, he would often cop a vicious blow from his father
    Quan l'agafaven, sovint rebia un mal cop de part del seu pare.
  3. prendre, adoptar
    No need to cop an attitude with me, junior.
    No cal que prenguis una actitud així amb mi, jove.
  4. admetre, declarar
    I already copped to the murder. What else do you want from me?
    Ja he admès l'autoria de l'assassinat. Què més vol de mi?
  5. arrestar

Compostos i expressions[modifica]

Nom[modifica]

cop ‎(plural cops)

  1. agent de policia
  2. vigilant de presons

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]