cop

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca
Potser volíeu: cop., COP, cóp


Català
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈkɔp/
  • Etimologia: Variant de colp, segle XIX.
  • Anagrama: poc

Nom[modifica]

cop m. ‎(plural cops)

  1. Impacte violent entre dos cossos.
    Donar-se un cop contra la paret.
  2. Acció violenta i brusca d'un arma o objecte contra un altre.
    Pegar un cop de puny.
    Bon cop de falç.
  3. Marca en un cos a conseqüència d'un impacte violent amb un altre cos.
    Té el braç ple de cops.
    He fet un cop al cotxe.
  4. Acció sobtada exercida per un element natural.
    Un cop de vent va tancar la porta.
  5. (col·loquialment) Robatori d'una certa rellevància, planificat amb antelació.
    Tot està a punt pel cop al banc central de demà.
  6. vegada, ocasió
  7. (esports de pilota) Acció i efecte d'impulsar la pilota, la bola, el volant o el disc per mitjà d'un contacte brusc amb la raqueta, l'estic, el bastó, la pala, el tac, la mà o el peu.
  8. (ortografia del 2016) forma alternativa de cóp

Compostos i expressions[modifica]

  • cop sec: cop sobtat que descarrega tota la força alhora.
  • de cop: de sobte
  • donar un cop de mà: ajudar
  • ni un cop: mai

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]