violent

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /bi.uˈɫen/, balear /vi.oˈɫent/, /vi.uˈɫen/

Occidental: nord-occidental /bi.oˈɫen/, valencià /vi.oˈɫent/, /bi.oˈɫen/

• Rimes: -ent

Adjectiu

vi·o·lent m. ‎(femení violenta, plural masculí violents, plural femení violentes)

1. Relatiu a la violència.
2. Que descarrega la ira en altres o en l'entorn.
3. Situació o objecte que provoca angoixa i vergonya.

Sinònims

• (relatiu) bèl·lic, salvatge
• (que descarrega) furiós, salvatge
• (situació) incòmode

Traduccions

Relatiu a la violència

• Anglès: violent ^(en)

• Castellà: violento ^(es), salvaje ^(es)

Que descarrega la ira

• Anglès: violent ^(en)
• Castellà: violento ^(es), agresivo ^(es)

• Sànscrit: गुरु ^(sa)

Angoixant i vergonyós

• Anglès: embarrassing ^(en)

• Castellà: violento ^(es), incómodo ^(es)

Verb

vi·o·lent

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de violentar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈvaɪ(ə)lənt/

  àudio (EUA)

Adjectiu

violent ‎(comparatiu violenter o more violent, superlatiu violentest o most violent)

1. violent