violent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /bi.uˈɫen/, balear /vi.oˈɫent/, /vi.uˈɫen/

Occidental: nord-occidental /bi.oˈɫen/, valencià /vi.oˈɫent/, /bi.oˈɫen/

• Rimes: -ent

Adjectiu

violent m. ‎(femení violenta, plural masculí violents, plural femení violentes)

1. Relatiu a la violència.
2. Que descarrega la ira en altres o en l'entorn.
3. Situació o objecte que provoca angoixa i vergonya.

Sinònims

• (relatiu) bèl·lic, salvatge
• (que descarrega) furiós, salvatge
• (situació) incòmode

Traduccions

Relatiu a la violència

• Anglès: violent ^(en)

• Castellà: violento ^(es), salvaje ^(es)

Que descarrega la ira

• Alemany: heftig ^(de)
• Anglès: violent ^(en)
• Armeni: բուռն ^(hy) ‎(burn)
• Castellà: violento ^(es), agresivo ^(es)
• Danès: voldsom ^(da)
• Finès: raju ^(fi)
• Francès: violent ^(fr)
• Friülà: violent ^(fur)
• Gallec: violento ^(gl)
• Grec: βίαιος ^(el) ‎(víeos)
• Grec antic: βίαιος ^(grc) ‎(bíaios)
• Hebreu: אלים‎ ^(he)
• Hongarès: heves ^(hu)

• Ídix: העפֿטיק‎ ^(yi)
• Irlandès: foréigneach ^(ga)
• Italià: violento ^(it)
• Neerlandès: gewelddadig ^(nl)
• Occità: violent ^(oc)
• Polonès: gwałtowny ^(pl)
• Portuguès: violento ^(pt)
• Romanès: violent ^(ro)
• Rus: неи́стовый ^(ru) ‎(neístovi)
• Sànscrit: गुरु ^(sa)
• Suec: våldsam ^(sv)
• Txec: prudký ^(cs)
• Xinès: 暴力 ^(zh) ‎(bàolì)

Angoixant i vergonyós

• Anglès: embarrassing ^(en)

• Castellà: violento ^(es), incómodo ^(es)

Verb

violent

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de violentar

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·o·lent (3)
• Heterograma de 7 lletres (eilnotv)
• Anagrames: envolti, envoltí, ventilo

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈvaɪ(ə)lənt/

  àudio (EUA)

Adjectiu

violent ‎(comparatiu violenter o more violent, superlatiu violentest o most violent)

1. violent