ira

Potser volíeu: irà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈi.ɾə/^ⓘ, occidental /ˈi.ɾa/
• Rimes: -iɾa
• Etimologia: Del llatí ira, segle XII.

Nom

ira f. ‎(plural ires)

1. Agressivitat, enuig extrem.

Derivats

• aïrar

Sinònims

• còlera, ràbia

Notes

Amb l'article la és una excepció a les regles d'apostrofació, la ira, evitant homofonia amb lira.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Zorn ^(de) m.
• Anglès: anger ^(en), wrath ^(en)
• Castellà: ira ^(es) f.
• Eslovac: hnev ^(sk) m.
• Esperanto: kolero ^(eo)
• Francès: colère ^(fr) f.
• Italià: ira ^(it) f.
• Occità: colèra ^(oc) f., ira ^(oc) f.
• Polonès: gniew ^(pl) m.
• Portuguès: ira ^(pt) f.
• Rus: гнев ^(ru) m. ‎(gnev)

Miscel·lània

• Síl·labes: i·ra (2)
• Anagrames: aïr, ari ^(revers), iar, rai, ria, Rià

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈi.ɾo̞/

Nom

ira f. ‎(plural iras o ires [aranès])

1. ira, còlera

Sinònims

• colèra