còlera

Català

• Pronúncia: oriental /ˈkɔ.ɫə.ɾə/, occidental /ˈkɔ.ɫe.ɾa/
• Etimologia: Del llatí cholera ‎(«malaltia biolosa»), del grec antic χολέρα ‎(kholéra), de χολή ‎(kholḗ, «bilis»), segle XIV
• Anagrames: lacero, oracle

Nom

cò·le·ra f. ‎(plural còleres)

1. Ira com a reacció a una injúria, un dany.

Sinònims

• fúria, ira, ràbia

Derivats

• encolerir-se

Traduccions

Ira

• Anglès: anger ^(en)
• Castellà: cólera ^(es) f.

• Francès: colère ^(fr) f.
• Occità: colèra ^(oc) f., ira ^(oc) f.

Nom

cò·le·ra m. ‎(plural còleres)

1. Malaltia produïda per un bacteri ingerit amb aigua contaminada que es manifesta amb febre i descomposició.

Traduccions

Malaltia

• Anglès: cholera ^(en)
• Castellà: cólera ^(es) m.

• Francès: choléra ^(fr) m.
• Occità: colèra ^(oc) m.

Vegeu també

• Còlera a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: còlera