aïrar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.iˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /a.iˈɾa/
	valencià /a.iˈɾaɾ/, /a.iˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: aïrà
• Etimologia: Del prefix a- i ira, segle XIV.

Verb

aïrar trans., pron. ‎(pronominal aïrar-se)

1. Indignar, provocar ira.
2. (pronominal) Enfadar-se, indignar-se.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	aïrar			haver aïrat
gerundi	aïrant			havent aïrat
participi	aïrat, aïrada, aïrats, aïrades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aïro	aïres	aïra	aïrem	aïreu	aïren
	aïre						val
	aïri						sept
	aïr			aïram	aïrau		bal
imperfet	aïrava	aïraves	aïrava	aïràvem	aïràveu	aïraven
passat simple	aïrí	aïrares	aïrà	aïràrem	aïràreu	aïraren
futur	aïraré	aïraràs	aïrarà	aïrarem	aïrareu	aïraran
condicional	aïraria	aïraries	aïraria	aïraríem	aïraríeu	aïrarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aïri	aïris	aïri	aïrem	aïreu	aïrin
	aïre	aïres	aïre			aïren	occ, bal
imperfet	aïrés	aïressis	aïrés	aïréssim	aïréssiu	aïressin
		aïresses		aïréssem	aïrésseu	aïressen
	aïràs	aïrassis	aïràs	aïràssim	aïràssiu	aïrassin	bal
		aïrasses		aïràssem	aïràsseu	aïrassen	val, bal (1)
	aïrara	aïrares	aïrara	aïràrem	aïràreu	aïraren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	aïra	aïri	aïrem	aïreu	aïrin
	–				aïrau		bal
	–		aïre			aïren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				aïràvom	aïravo		centr, n-occ
	aïravi						sept
	aïraia	aïraies	aïraia	aïràiem	aïràieu	aïraien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	aïro	aïros	aïro	aïreguem	aïregueu		n-occ
imperfet	aïressi						sept
	aïressa						centr, n-occ
	aïreguessa	aïreguesses	aïregués	aïreguéssom	aïreguéssou	aïreguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... aïrat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... aïrar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... aïrat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... aïrat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... aïrat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... aïrat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... aïrar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... aïrat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... aïrat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... aïrat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: aïro, aïra, aïrem

Sinònims

• enfurir, irèixer-se, irritar.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: anger ^(en)
• Castellà: airar ^(es)
• Italià: fare arrabbiare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ï·rar (3)
• Anagrames: arrai, arria, arrià

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot