xoc

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈʃɔk/, balear /ˈʃɔc/, /ˈʃɔk/
Occidental: /ˈt͡ʃɔk/
  • Rimes: -ɔk
  • Etimologia: Del verb xocar. En sentit patològic és un calc de l'anglès shock. El sentit menorquí prové de l’anglès chalk.

Nom[modifica]

xoc m. ‎(plural xocs)

  1. Topada, col·lisió.
  2. (patologia) Trauma.
  3. (menorquí) Guix.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

xoc

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de xocar
    Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] xoco, xoque, xoc o xoqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb xocar
    [Que jo] xoc, forma antiga per [que jo] xoqui o xoque.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb xocar
    [Que ell/ella/vostè] xoc, forma antiga per [que ell/ella/vostè] xoqui o xoque.