xoc

Català

• Pronúncia: oriental /ˈʃɔk/, occidental /ˈt͡ʃɔk/
• Rimes: -ɔk
• Etimologia: Del verb xocar. En sentit patològic és un calc de l'anglès shock. El sentit menorquí prové de l’anglès chalk.

Nom

xoc m. ‎(plural xocs)

1. Topada, col·lisió.
2. (patologia) Trauma.
3. (menorquí) Guix.

Sinònims

• cop, topada, trompada, impacte

Traduccions

Topada

• Alemany: Aufprall ^(de) m., Stoß ^(de) m.
• Anglès: impact ^(en), crash ^(en)
• Castellà: choque ^(es)
• Eslovac: náraz ^(sk) m.
• Francès: choc ^(fr), collision ^(fr), carambolage ^(fr) m.

• Italià: scontro ^(it) m.
• Polonès: uderzenie ^(pl) n., zderzenie ^(pl) n.
• Portuguès: choque ^(pt)
• Romanès: șoc ^(ro), izbitură ^(ro) f.
• Rus: столкнове́ние ^(ru) n. ‎(stolknovénie)

Trauma

• Anglès: shock ^(en)
• Castellà: choque ^(es)
• Francès: choc ^(fr)

• Portuguès: choque ^(pt)
• Romanès: șoc ^(ro)

Verb

xoc

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de xocar

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] xoco, xoque, xoc o xoqui.

2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb xocar

   [Que jo] xoc, forma antiga per [que jo] xoqui o xoque.

3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb xocar

   [Que ell/ella/vostè] xoc, forma antiga per [que ell/ella/vostè] xoqui o xoque.