copte

Català

• Pronúncia: oriental /ˈkɔp.tə/, occidental /ˈkop.te/
• Etimologia: De l'àrab قُبْط ‎(qubṭ), del copte ⲅⲩⲡⲧⲓⲟⲥ ‎(gyptios, «egipci»), del grec antic Αἴγυπτος ‎(Aíguptos), doblet de gitano.

Nom

cop·te m. ‎(plural coptes, femení copta)

1. Membre de l’Església cristiana monofisita d’Egipte.
2. (antic) Egipci, especialment cristià anterior a la islamització d’Egipte.
3. (invariable) Llengua derivada de l’egipci demòtic conservada com a llengua litúrgica.

Traduccions

Membre de l’Església d’Egipte

• Anglès: Copt ^(en)
• Castellà: copto ^(es) m.

• Francès: Copte ^(fr) m.

Llengua derivada de l’egipci

• Alemany: Koptisch ^(de)
• Anglès: Coptic ^(en)
• Basc: koptoera ^(eu)
• Castellà: copto ^(es) m.
• Francès: copte ^(fr) m.
• Gallec: copta ^(gl)

• Gal·lès: Copteg ^(cy)
• Italià: copto ^(it)
• Neerlandès: Koptisch ^(nl)
• Occità: còpte ^(oc)
• Portuguès: copta ^(pt)

Adjectiu

cop·te m. ‎(femení copta, plural invariable coptes)

1. Pertanyent al coptes, a la seva religió o a la seva llengua.

Traduccions

Relatiu als coptes

• Anglès: Coptic ^(en)
• Castellà: copto ^(es)

• Francès: copte ^(fr)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot