presumir

Potser volíeu: PRESUMIR

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/pɾə.zuˈmi/
Occidental:	nord-occidental /pɾe.zuˈmi/
	valencià /pɾe.zuˈmiɾ/, /pɾe.zuˈmi/

Rimes: -i(ɾ)
Homòfon: presumí
Etimologia: Del llatí praesūmere.

Verb

presumir trans., intr.

Creure i fer notar el fet de posseir una qualitat, un mèrit, atribut, etc.
«Jo crec que els primers que van qualificar de sagrat aquest mal foren homes del tipus dels fetillers, purificadors, xarlatans i engalipadors, encara avui existents, i que, també, presumeixen de molta pietat i de molta saviesa.» (^[1])
Sospitar o creure que succeeix un cosa o fet basant-se en pistes, senyals, etc.
«Els actes de les administracions públiques subjectes al dret administratiu es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de la data en què es dicten, llevat que s'hi disposi altrament.» (^[2])

Conjugació

Tercera conjugació incoativa i també pura

	Simples			Compostes
Formes no personals							Notes
Infinitiu	presumir			haver presumit
Gerundi	presumint			havent presumit
Participis	presumit, presumida, presumits, presumides
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	presumeixo	presumeixes	presumeix	presumim	presumiu	presumeixen
	presumeixi						sept
	presumeix						eiv
	presumesc	presumeixs					mall
	presumisc	presumixes	presumix			presumixen	val
	presumixo						n-occ
	presumo	presums	presum			presumen
	presum						bal, val, alg
	presumi						sept
Imperfet	presumia	presumies	presumia	presumíem	presumíeu	presumien
Passat simple	presumí	presumires	presumí	presumírem	presumíreu	presumiren	v.cent, eiv
Futur	presumiré	presumiràs	presumirà	presumirem	presumireu	presumiran
Condicional	presumiria	presumiries	presumiria	presumiríem	presumiríeu	presumirien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	presumeixi	presumeixis	presumeixi	presumim	presumiu	presumeixin
	presumisca	presumisques	presumisca			presumisquen	occ
	presumesqui	presumesquis	presumesqui	presumiguem	presumigueu	presumesquin	bal
	presumesca	presumesques	presumesca			presumesquen	bal, nota 1
	presumi	presumis	presumi			presumin
	presuma	presumes	presuma			presumen	n-occ, bal
Imperfet	presumís	presumissis	presumís	presumíssim	presumíssiu	presumissin
		presumisses		presumíssem	presumísseu	presumissen
	presumira	presumires	presumira	presumírem	presumíreu	presumiren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		presumeix	presumeixi	presumim	presumiu	presumeixin
		presumix	presumisca			presumisquen	occ
		presum	presumi			presumin
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... presumit
Perfet				havem	haveu		... presumit
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... presumir
Passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... presumir
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... presumit
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... presumit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... presumit
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... presumit
Condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... presumit
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... presumir
Passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... presumir
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... presumit
Perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... presumit
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... presumit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... presumit
Passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... presumit
Nota 1: també en valencià però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

Sinònims

altivar-se, bafanejar, enfaristolar-se, enorgullir-se, ensuperbir-se, envanir-se, vantar-se

Traduccions

Creure i fer notar el fet de posseir una qualitat

Alemany: vermuten ^(de), vermeinen ^(de), prahlen ^(de)
Anglès: boast ^(en), show off ^(en)
Àrab: تَبَاهَى‎ ^(ar)
Armeni: պարծենալ ^(hy) ‎(partsenal)
Búlgar: хваля се ^(bg) ‎(khvalia se)
Castellà: presumir ^(es)
Danès: prale ^(da)
Eslovac: chvastať sa ^(sk)
Finès: kerskailla ^(fi)
Gallec: chufar ^(gl), gabar ^(gl)
Gal·lès: brolio ^(cy)
Grec: κομπάζω ^(el) ‎(kombazo)
Grec antic: καυχάομαι ^(grc) ‎(kaukháomai)
Hebreu: התרברב‎ ^(he)
Hongarès: dicsekszik ^(hu)
Italià: vantarsi ^(it)
Japonès: 自慢する ^(ja)
Llengua de signes catalana: PRESUMIR ^(csc)
Neerlandès: opscheppen ^(nl)
Occità: se bragar ^(oc)
Polonès: przechwalać się ^(pl)
Portuguès: gabar ^(pt)
Romanès: se lăuda ^(ro)
Rus: хва́статься ^(ru) ‎(khvàstatsia)
Turc: böbürlenmek ^(tr)
Txec: chlubit se ^(cs)
Xinès: 吹牛 ^(zh) ‎(chuīniú)

Sospitar

Alemany: annehmen ^(de), mutmaßen ^(de)
Anglès: presume ^(en)
Basc: uste izan ^(eu)
Búlgar: предполагам ^(bg) ‎(predpolagam)
Castellà: presumir ^(es)
Esperanto: supozi ^(eo)
Finès: otaksua ^(fi)
Francès: présumer ^(fr), supposer ^(fr)
Grec: υποθέτω ^(el) ‎(ipotheto)
Hongarès: feltételez ^(hu)
Japonès: 推定する ^(ja)
Llatí: praesumere ^(la)
Neerlandès: veronderstellen ^(nl)
Polonès: przypuszczać ^(pl)
Portuguès: presumir ^(pt)
Romanès: presupune ^(ro)
Rus: предполага́ть ^(ru) ‎(predpolagat)
Suec: förmoda ^(sv)
Ucraïnès: припускати ^(uk) ‎(pripuskati)
Xinès: 假設 ^(zh) ‎(假设, jiǎshè)

Falsos amics

Anglès: presume ‎(«suposar»)

Miscel·lània

Síl·labes: pre·su·mir (3)

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: presumir

↑ Josep Lluís Barona Vilar, Malaltia i cultura, 1994
↑ article 57 de la Llei de Procediment Administratiu Comú de le Administracions Públiques 39/2015

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /pɾe.suˈmiɾ/

Americà: alt /p(ɾe).suˈmiɾ/, baix /pɾe.suˈmiɾ/

Rimes: -iɾ

Verb

presumir ‎(present presumo, passat presumí, futur presumiré)

presumir

Conjugació

Tercera conjugació -ir

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		presumir			haber presumido
Gerundi		presumiendo			habiendo presumido
Participi		presumido
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	presumo	presumes presumís	presume	presumimos	presumís	presumen
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	presumía	presumías	presumía	presumíamos	presumíais	presumían
	Pretérito perfecto simple (Pretèrit indefinit)	presumí	presumiste	presumió	presumimos	presumisteis	presumieron
	Futuro simple (Futur)	presumiré	presumirás	presumirá	presumiremos	presumiréis	presumirán
	Condicional simple (Condicional)	presumiría	presumirías	presumiría	presumiríamos	presumiríais	presumirían
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	he presumido	has presumido	ha presumido	hemos presumido	habéis presumido	han presumido
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	había presumido	habías presumido	había presumido	habíamos presumido	habíais presumido	habían presumido
	Pretérito anterior (Pretèrit anterior)	hube presumido	hubiste presumido	hubo presumido	hubimos presumido	hubisteis presumido	hubieron presumido
	Futuro perfecto (Futur perfet)	habré presumido	habrás presumido	habrá presumido	habremos presumido	habréis presumido	habrán presumido
	Condicional perfecto (Condicional perfet)	habría presumido	habrías presumido	habría presumido	habríamos presumido	habríais presumido	habrían presumido
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	presuma	presumas presumás	presuma	presumamos	presumáis	presuman
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	presumiera o	presumieras o	presumiera o	presumiéramos o	presumierais o	presumieran o
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	presumiese	presumieses	presumiese	presumiésemos	presumieseis	presumiesen
	Futuro (Futur)	presumiere	presumieres	presumiere	presumiéremos	presumiereis	presumieren
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	haya presumido	hayas presumido	haya presumido	hayamos presumido	hayáis presumido	hayan presumido
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera presumido o	hubieras presumido o	hubiera presumido o	hubiéramos presumido o	hubierais presumido o	hubieran presumido o
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	hubiese presumido	hubieses presumido	hubiese presumido	hubiésemos presumido	hubieseis presumido	hubiesen presumido
	Futuro (Futur perfet)	hubiere presumido	hubieres presumido	hubiere presumido	hubiéremos presumido	hubiereis presumido	hubieren presumido
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			presume presumí	presuma	presumamos	presumid	presuman

Miscel·lània

Síl·labes: pre·su·mir (3)

[1] Josep Lluís Barona Vilar, Malaltia i cultura, 1994

[2] rticle 57 de la Llei de Procediment Administratiu Comú de le Administracions Públiques 39/2015

[1]

[2]