substantiu

Català

• Pronúncia: oriental /sups.tənˈtiw/, occidental /sups.tanˈtiw/
• Rimes: -iw

• Etimologia: Del llatí substantivus, segle XIV

Nom

subs·tan·tiu m. ‎(plural substantius)

1. Nom, categoria gramatical que designa éssers, accions, estats o conceptes.

Derivats

• substantivar

Sinònims

• nom.

Traduccions

Traduccions: substantiu

• Anglès: noun ^(en) [1]
• Basc: izen ^(eu)
• Castellà: sustantivo ^(es), substantivo ^(es) [1]
• Francès: nom ^(fr) [1]

• Marathi: नाम ^(mr) n.
• Romanès: nume ^(ro) [1]
• Suec: substantiv ^(sv)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot