illa

Català

• Pronúncia: oriental /ˈi.ʎə/, occidental /ˈi.ʎa/
• Rimes: -iʎa
• Etimologia: Del llatí īnsula, segle XIII.
• Anagrames: aïll, allí, lila, lilà

Nom

i·lla f. ‎(plural illes)

1. Porció de terra isolada per la mar.
2. (per extensió) Qualsevol entitat sola.
3. Conjunt de cases.

Derivats

• aïllar
• illot

Sinònims

• bloc, grup

Traduccions

Porció de terra isolada

• Alemany: Insel ^(de) f.
• Anglès: island ^(en)
• Àrab: جَزِيرَة ^(ar) f.
• Basc: uharte ^(eu), irla ^(eu)
• Búlgar: о́стров ^(bg) m.
• Castellà: isla ^(es) f.
• Cors: isula ^(co)
• Eslovac: ostrov ^(sk) m.
• Eslovè: otok ^(sl) m.
• Esperanto: insulo ^(eo)
• Estonià: saar ^(et)
• Francès: île ^(fr)
• Friülà: isule ^(fur)
• Gallec: illa ^(gl) f.
• Gal·lès: ynys ^(cy) f.
• Georgià: კუნძული ^(ka) ‎(kúndzuli)
• Grec: νήσος ^(el) f. ‎(nissos)
• Grec antic: νῆσος ^(grc) f. ‎(nêsos)
• Guaraní: ypa'ũ ^(gn)
• Hebreu: אִי‎ ^(he) m.
• Irlandès: oileán ^(ga) m.
• Islandès: ey ^(is) f.
• Italià: isola ^(it) f.
• Japonès: 島 ^(ja)
• Jiddisch: אינדזל‎ ^(yi) m.
• Llatí: insula ^(la) f.

• Maltès: gżira ^(mt) f.
• Noruec: øy ^(no)
• Occità: illa ^(oc) f.
• Polonès: wyspa ^(pl) f.
• Portuguès: ilha ^(pt) f.
• Retoromànic: insla ^(rm) f.
• Romanès: insulă ^(ro) f.
• Rus: о́стров ^(ru) m. ‎(óstrov)
• Sard: isula ^(sc)
• Serbocroat: острво ^(sh), ostrvo ^(sh)
• Sicilià: ìsula ^(scn) f.
• Suahili: kisiwa ^(sw) c.
• Suec: ö ^(sv) inv.
• Tagal: pulo ^(tl)
• Tahitià: fenua ^(ty)
• Tàtar: утрау ^(tt)
• Turc: ada ^(tr)
• Turcman: ada ^(tk)
• Urdú: ٹاپو‎ ^(ur) m.
• Való: iye ^(wa)
• Vènet: ixoła ^(vec)
• Vietnamita: đảo ^(vi)
• Volapük: nisul ^(vo)
• Wolof: dun ^(wo)
• Xinès: 島 ^(zh) ‎(岛, dǎo)

Conjunt de cases

• Anglès: block ^(en)
• Castellà: manzana ^(es) f.

• Francès: pâté ^(fr) m., bloc ^(fr) m.
• Italià: isolato ^(it) m.

Llatí

• Pronúncia: /ˈɪl.laː/, /ˈɪl.la/

Adjectiu

illā

1. ablatiu femení singular de ille

illa

1. nominatiu femení singular de ille
2. nominatiu neutre plural de ille
3. acusatiu neutre plural de ille