illa

Català

• Pronúncia: oriental /ˈi.ʎə/, occidental /ˈi.ʎa/
• Rimes: -iʎa
• Etimologia: Del llatí īnsula, segle XIII.
• Anagrames: allí, lila, lilà

Nom

i·lla f. ‎(plural illes)

1. Porció de terra isolada per la mar.
2. (per extensió) Qualsevol entitat sola.
3. Conjunt de cases.

Derivats

• aïllar
• illot

Sinònims

• bloc, grup

Traduccions

Porció de terra isolada

• Alemany: Insel ^(de) f.
• Anglès: island ^(en)
• Basc: uharte ^(eu)
• Castellà: isla ^(es) f.
• Eslovac: ostrov ^(sk) m.
• Esperanto: insulo ^(eo)

• Francès: île ^(fr)
• Italià: isola ^(it) f.
• Polonès: wyspa ^(pl) f.
• Portuguès: ilha ^(pt) f.
• Rus: о́стров ^(ru) m. ‎(óstrov)
• Suec: ö ^(sv) inv.
• Tahitià: fenua ^(ty)

Conjunt de cases

• Anglès: block ^(en)
• Castellà: manzana ^(es) f.

• Francès: pâté ^(fr) m., bloc ^(fr) m.
• Italià: isolato ^(it) m.

Llatí

• Pronúncia: /ˈɪl.laː/, /ˈɪl.la/

Adjectiu

illā

1. ablatiu femení singular de ille

illa

1. nominatiu femení singular de ille
2. nominatiu neutre plural de ille
3. acusatiu neutre plural de ille