mar

De Viccionari
Potser volíeu: Mar


Català
[modifica]

Mar amb far al fons
Oriental:  central /ˈmar/
balear /ˈmaɾ/, /ˈma/
Occidental:  /ˈmaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon: ‎(balear)
  • Etimologia: Del llatí mare.

Nom[modifica]

mar f. o m. ‎(plural mars)

  1. Oceà, extensa porció d'aigua salada que cobreix l'escorça terrestre.
    Cent cinquanta metres sobre el nivell de la mar.
  2. Porció d'un oceà que resta més o menys tancada per una massa continental.
    La mar Mediterrània.
  3. (figurat) Gran extensió.
    Estava tot blanc, era una mar de neu.
  4. (figurat) abundància
    Una mar de llàgrimes.

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

  • les set mars = tot el món

Notes[modifica]

  • Hi ha vacil·lació de gènere. Tradicionalment és femení i el masculí data del segle XIX, possiblement usat per influència del castellà. És majoritàriament femení entre gent de mar, en locucions i en frases fetes. Sol ser masculí vist des de terra endins.
  • En balear s'usa amb l'article literari en lloc de l'article salat, evitant homofonia: dóna'm sa mà a la vora de la mar.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del llatí mare.

Nom[modifica]

mar m. o f. ‎(plural mares)

  1. mar

Notes[modifica]

És predominant l'ús del masculí, però es pot trobar en femení especialment en textos poètics.

Derivats[modifica]

Relacionats[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1

Vegeu també[modifica]

  • Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre mar


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmaɾ/
  • Àudio: Bearn
  • Etimologia: Del llatí mare

Nom[modifica]

mar f. ‎(plural mars)

  1. mar