mar

Potser volíeu: Mar

Català

Mar amb far al fons.

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈmar/, balear /ˈmar/, /ˈma/

Occidental: /ˈmaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Homòfon: mà ‎(balear)
• Etimologia: Del llatí mare.
• Anagrames: arm, ram

Nom

mar m. f. ‎(plural mars)

1. Oceà, extensa porció d'aigua que cobreix l'escorça terrestre.
2. abundància

   un mar de llàgrimes

Derivats

• marejar
• marejol
• marès
• marí
• mariner
• marítim

Compostos i expressions

• les set mars = tot el món
• mar de cava = un tipus de postres

Nota d'ús

• Hi ha vacil·lació de gènere. Tradicionalment és femení i el masculí data del segle XIX. És majoritàriament femení entre gent de mar, en locucions i en frases fetes. Sol ser masculí vist des de terra endins.
• En balear s’usa amb l’article literari en lloc de l’article salat, evitant homofonia: dóna’m sa mà a la vora de la mar.

Sinònims

• oceà

Traduccions

Traduccions: mar

• Alemany: Meer ^(de) n.
• Anglès: sea ^(en)
• Basc: itsaso ^(eu)
• Castellà: mar ^(es)
• Danès: hav ^(da) n., sø ^(da) c.
• Eslovac: more ^(sk) n.
• Esperanto: maro ^(eo)
• Francès: mer ^(fr) f.
• Grec: θάλασσα ^(el) f.
• Hongarès: tenger ^(hu)
• Islandès: sjór ^(is)

• Italià: mare ^(it) m.
• Persa: دریا ^(fa)
• Occità: mar ^(oc) f.
• Polonès: morze ^(pl) n.
• Portuguès: mar ^(pt) m.
• Romanès: mare ^(ro) f.
• Rus: море ^(ru) n. ‎(more)
• Suec: hav ^(sv) n.
• Tahitià: miti ^(ty), moana ^(ty)
• Txec: moře ^(cs) n.
• Ucraïnès: море ^(uk) n. ‎(more)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot