al

De Viccionari
Potser volíeu: -al, AL, Al, ál


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): (àton) oriental /əɫ/, occidental /aɫ/
  • Homòfons: alt ‎(nord-occidental), el ‎(oriental)

Contracció[modifica]

al m. ‎(plural als)

  1. Contracció entre la preposició a i l'article el.
    Vaig al museu etnològic.

Sinònims[modifica]

  • a l' (apostrofat davant vocal)
  • as (amb article salat)

Notes d'ús[modifica]

  • Quan la contracció es troba davant d'una paraula que compleix els requisits per apostrofar l'article el, cal trencar la contracció i aplicar l'apostrofació de l'article.
    Exemples: Al carrer hi ha aparcat un cotxe gris i a l 'aparcament n'hi ha dos més.
  • No existeix contracció pel femení.

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

al

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alar

Miscel·lània[modifica]

  • Anagrama: la (revers)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈal/
  • Rimes: -al

Contracció[modifica]

al

  1. Contracció entre la preposició a i l'article el, al

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: la (revers)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre al


Italià
[modifica]

Preposició[modifica]

al ‎(plural agli, femení alla)

  1. al

Variants[modifica]

  • allo, davant gn, pn, ps, s impura, x, z


Occità
[modifica]

  • Pronúncia(i): /al/
  • Etimologia: De a + lo

Contracció[modifica]

al m. ‎(plural als)

  1. al

Variants[modifica]


Romanès
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí illum.

Article[modifica]

al m. n. ‎(femení a, plural ai o ale)

  1. de, del (article possessiu singular masculí i neutre)

Notes[modifica]

  • S'utilitza davant del cas genitiu, diferenciant així el datiu que té la mateixa forma.
  • : omului (a l'home, datiu), al omului (de l'home, genitiu)
  • S'utilitza davant un substantiu o adjectiu que no està precedit d'un nom amb article definit.
  • : o carte al elevului - un llibre de l'alumne.
  • Quan hi ha dos o més atributs possessius, normalment l'article es posa davant el darrer, encara que la llengua literària el pot repetir.
  • : Ministerul Instrucţiunii, Cultelor şi al Artelor - el Ministeri de la Instrucció, dels Cultes i de les Belles Arts.
  • S'utilitza davant un pronom possessiu.
  • : calul este al mieu - el cavall és el meu
  • S'utilitza davant els numerals ordinals, excepte primul ‎(«el primer»).
  • : al doilea - el segon
  • : al treilea - el tercer

Relacionats[modifica]


Suec
[modifica]

Italiensk al (Alnus cordata).
  • Pronúncia: /ɑːl/
  • Etimologia: Del nòrdic antic ǫlr, com també el danès el, noruec bokmål i nynorsk older / or i islandès elri. Del protogermànic *aluz / *alusō i *alizō / *alisō, del qual deriven l'anglès alder, el neerlandès els i l'alt alemany Erle, així com, a través d'una forma tardollatina, el francès alise. En última instància del protoindoeuropeu *h₂élis- («vern») i cognat, per tant, del llatí alnus i del rus ольха́ ‎(olkhà).

Nom[modifica]

Japansk al (Alnus japonica).

al c. ‎(plural indefinit alar, plural definit alarna)

  1. (botànica) vern, nom comú de les espècies del gènere Alnus
    italiensk al(Alnus cordata)
    japansk alvern del Japó (Alnus japonica)
    storbladig alvern caucasià (Alnus subcordata)

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]