-l

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: l, 'l, l., L, l'


Romanès
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí vulgar *illu, del llatí clàssic ille. Originalment usat darrere del nom va acabar com a sufix de flexió, al contrari de les altres llengües romàniques que l'usen davant del nom.

Sufix[modifica]

-l m. n. ‎(plural masculí -i, plural neutre -le, femení -a, genitiu -lui)

  1. el (article definit masculí i neutre)

Notes[modifica]

Aquesta forma de l'article definit s'usa per a substantius masculins i neutres, en els casos nominatiu i acusatiu que acaben en , -u.

Variants[modifica]

  • -le, forma reforçada per noms acabats en -e.
  • -ul, forma reforçada per noms acabats en -o, -i, o en consonant.

Relacionats[modifica]