-i

De Viccionari
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Potser volíeu: i, I, ì, Ì, , í, Í, î, Î, ï, Ï


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí -eus, cultisme.

Sufix[modifica]

-i m. ‎(adjectival, femení -ia)

  1. Relatiu a.
    ètereteri

Referències[modifica]

  • Per a més informació vegeu: DNV, GDLC


Romanès
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí illī, nominatiu masculí plural de ille.

Sufix[modifica]

-i m. pl. ‎(genitiu -lor)

  1. els (article definit masculí plural)

Notes[modifica]

S'afegeix al masculí plural en nominatiu i acusatiu.

  • Quan el plural ja té una terminació -i, el grup -ii té valor ortogràfic sense canvi de pronúncia: codru ‎(«bosc») → codri ‎(«boscos») → codrii ‎(«els boscos»)
  • Pot aparèixer el grup -iii amb la primera i vocal, la segona semivocal format diftong amb la tercera: fiu ‎(«fill») → fii ‎(«fills») → fiii ‎(«els fills»)

Sufix[modifica]

-i f.

  1. forma del genitiu i datiu de -a (de la, article definit femení indirecte)

Notes[modifica]

  • S'afegeix a la forma plural: fată ‎(«noia») → fete ‎(«noies») → fetei ‎(«de la noia»)
  • Quan s'ajunten tres i, la llengua literària recomana el sufix -ei: domnie ‎(«regne») → domnii ‎(«regnes») → domniei ‎(«del regne») f.
  • En el cas de substantius usats només en singular, o noms propis, la construcció és la mateix resultant en la pràctica un sufix -ei: făinăfăinei ‎(«de la farina»); MariaMariei ‎(«de la Maria»).

Relacionats[modifica]