-i

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: i, I, ì, Ì, , í, Í, î, Î, ï, Ï, ı


Català
[modifica]

  • Etimologia: Sufix: Del llatí -eus, cultisme.
  • Etimologia: Desinència del subjuntiu: Reducció de l’antic -ia, del llatí -iam/-iat (dormiam/dormiat > dòrmia > dormi). En general la i va quedar assimilada, però es va mantenir en català central i nord-occidental estenent-se com a vocal temàtica al segle XIX.
  • Etimologia: Desinència de l’indicatiu: A partir dels verbs llatins amb una -i- com a vocal temàtica, com els de la quarta conjugació (dormiō > dormi). En general les vocals finals van quedar assimilades quedant amb desinència zero, però es va mantenir la vocal temàtica en català septentrional estenent-se a altres conjugacions.

Sufix[modifica]

-i m. ‎(adjectival, femení -ia)

  1. Relatiu a.
    Exemple: ètereteri.

Desinència[modifica]

-i ‎(verbal)

  1. (central, nord-occidental) Forma conjugada en primera i tercera persona del singular del present de subjuntiu dels verbs regulars en -ar, -er, -re i -ir.
    Exemples: cantarcanti, témertemi, batrebati, dormirdormi.

Relacionats[modifica]

  • -a, -e, occidental i balear

Desinència[modifica]

-i ‎(verbal)

  1. (septentrional) Forma conjugada en primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs regulars en -ar, -er, -re i -ir.

Relacionats[modifica]

  • llatí > Ø, actual balear i alguerès (-i, septentrional) > -e, actual valencià > -o, central i nord-occidental

Vegeu també[modifica]


Esperanto
[modifica]

  • Etimologia: (pendent)

Desinència[modifica]

-i ‎(verbal)

  1. Forma verbs.
    Exemple: muzikomuziki.


Romanès
[modifica]

  • Etimologia: Del llatí illī, nominatiu masculí plural de ille.

Sufix[modifica]

-i m. pl. ‎(genitiu -lor)

  1. els (article definit masculí plural)

Notes[modifica]

S'afegeix al masculí plural en nominatiu i acusatiu.

  • Quan el plural ja té una terminació -i, el grup -ii té valor ortogràfic sense canvi de pronúncia: codru ‎(«bosc») → codri ‎(«boscos») → codrii ‎(«els boscos»)
  • Pot aparèixer el grup -iii amb la primera i vocal, la segona semivocal format diftong amb la tercera: fiu ‎(«fill») → fii ‎(«fills») → fiii ‎(«els fills»)

Sufix[modifica]

-i f.

  1. forma del genitiu i datiu de -a (de la, article definit femení indirecte)

Notes[modifica]

  • S'afegeix a la forma plural: fată ‎(«noia») → fete ‎(«noies») → fetei ‎(«de la noia»)
  • Quan s'ajunten tres i, la llengua literària recomana el sufix -ei: domnie ‎(«regne») → domnii ‎(«regnes») → domniei f. ‎(«del regne»)
  • En el cas de substantius usats només en singular, o noms propis, la construcció és la mateix resultant en la pràctica un sufix -ei: făinăfăinei ‎(«de la farina»); MariaMariei ‎(«de la Maria»).

Relacionats[modifica]