-ir

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: ir, ir-, IR, Ir


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ˈi/
Occidental: nord-occidental /ˈi/, valencià /ˈiɾ/
  • Etimologia: Del llatí -ire.

Sufix[modifica]

-ir ‎(verbal)

  1. Fer tornar, esdevenir.
    agreagrir
  2. Desinència dels infinitius dels verbs de la tercera conjugació.

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: GDLC