relatiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rə.ɫəˈtiw/, occidental /re.ɫaˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí relativus, segle XVI.

Adjectiu

relatiu m. ‎(femení relativa, plural masculí relatius, plural femení relatives)

1. Que està en relació amb alguna cosa
2. Pertanyent a algú o a alguna cosa
3. Depenent de les circumstàncies o mesures
4. No gaire
5. (gramàtica) adverbi o pronom que introdueix oracions subordinades adjectives

Sinònims

• proporcional.

Derivats

• relativament, relativisme, relativista, relativitat, relativitzar

Traduccions

en relació amb alguna cosa

• Alemany: vergleichsweise ^(de)
• Anglès: relative ^(en)
• Àrab: نِسْبِيّ‎ ^(ar)
• Belarús: адно́сны ^(be) ‎(adnosni)
• Búlgar: относи́телен ^(bg)
• Castellà: relativo ^(es)
• Coreà: 상대적인 ^(ko) ‎(sangdaejeogin)
• Danès: relativ ^(da)
• Estonià: suhteline ^(et)
• Finès: suhteellinen ^(fi)
• Francès: relatif ^(fr)
• Gallec: relativo ^(gl)
• Grec: σχετικός ^(el) ‎(skhetikós)
• Hongarès: relatív ^(hu)

• Indonesi: relatif ^(id)
• Italià: relativo ^(it)
• Japonès: 相対的 ^(ja)
• Llatí: relativus ^(la)
• Neerlandès: relatief ^(nl)
• Noruec: relativ ^(no)
• Polonès: relatywny ^(pl)
• Portuguès: relativo ^(pt)
• Romanès: relativ ^(ro)
• Rus: относи́тельный ^(ru) ‎(otnossítelni)
• Suec: relativ ^(sv)
• Txec: relativní ^(cs)
• Ucraïnès: відно́сний ^(uk) ‎(vidnosni)
• Xinès: 有關的 ^(zh) ‎(有关的, yǒuguāndí)

no gaire

• Castellà: relativo ^(es)

gramàtica, que introdueix oracions subordinades

• Castellà: relativo ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: re·la·tiu (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot