Maria

Potser volíeu: maria, marià, Marià, maría, María

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈɾi.ə/, occidental /maˈɾi.a/
• Rimes: -ia
• Etimologia: Del llatí Maria, del grec antic Μαρία ‎(María), de Μαριάμ ‎(Mariám), de l’arameu מַרְיָם ‎(maryām) o de l’hebreu מִרְיָם ‎(miryām), d’origen incert.

Nom propi

Maria f. ‎(plural Maries)

1. Mare de Jesús.
2. Diverses santes del Nou Testament, especialment les tres Maries.
3. Prenom femení d’origen cristià

Derivats

• Mariona (hipocorístic)

Traduccions

Prenom

• Alemany: Maria ^(de)
• Anglès: Mary ^(en)
• Basc: Miren ^(eu), Maria ^(eu)
• Castellà: María ^(es)
• Esperanto: Mario ^(eo)
• Francès: Marie ^(fr)

• Italià: Maria ^(it)
• Llatí: Maria ^(la)
• Occità: Maria ^(oc)
• Portuguès: Maria ^(pt)
• Romanès: Maria ^(ro)

Miscel·lània

• Síl·labes: Ma·ri·a (3)
• Anagrames: Aimar, aïram, amari, amarí, amira, maira, raima, raïma, raïmà

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Optimot

Basc

Nom propi

Maria anim.

1. Prenom femení, equivalent al català Maria.

Variants

• Miren

Declinació

Nom propi animat en vocal Cas Indefinit Absolutiu Maria Ergatiu Mariak Datiu Mariari Genitiu Mariaren Comitatiu Mariarekin Benefactiu Mariarentzat Instrumental Mariaz Causal Mariarengatik Locatius Inessiu Mariarengan Ablatiu Mariarengandik Al·latiu Mariarengana Terminatiu Mariarenganaino Al·l. direcional Mariarenganantz Gen. locatiu Mariarenganako

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /maˈriː.a/
• Etimologia: Del grec antic Μαρία ‎(María).

Nom propi

Marīa f. ‎(genitiu Marīae)

1. (bíblic) Maria
2. Prenom femení
3. (geografia històrica) Ciutat de Pàrtia

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Marīa	Marīae
Vocatiu	Marīa	Marīae
Acusatiu	Marīam	Marīās
Genitiu	Marīae	Marīārum
Datiu	Marīae	Marīīs
Ablatiu	Marīā	Marīīs

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Maria». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1566.

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /maˈɾi.o̞/
• Etimologia: (pendent)

Nom

Maria

1. Prenom femení, equivalent al català Maria.