alt

De Viccionari
Potser volíeu: ALT


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈaɫ/
balear /ˈaɫt/, /ˈaɫ/
Occidental:  nord-occidental /ˈaɫ/
valencià /ˈaɫt/, /ˈaɫ/
  • Rimes: -alt
  • Homòfon: al ‎(nord-occidental)
  • Etimologia: Del llatí altus, segle XII.

Adjectiu[modifica]

alt m. ‎(femení alta, plural masculí alts, plural femení altes)

  1. De mida superior a l'ordinària en sentit vertical.
    Com que el noi és alt vol jugar a bàsquet.
  2. Situat en un punt elevat.
    Des d'alguns cims alts de la serralada Transversal es pot albirar la mar.
  3. De millor consideració.
    Els alts funcionaris estan molt ben pagats.
    Hem pagat un alt preu a canvi de les millores en la xarxa viària.
  4. So d'intensitat més forta.
    Si us plau, parla més alt perquè et puguem sentir bé.
    La ràdio se sent massa alta, abaixa el volum.
  5. De to agut. (relatiu als sons)
    Els cantants amb un to més alt es posaran al davant del cor.

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: alt


Català antic
[modifica]

  • Etimologia: Nom: del verb altar.

Adjectiu[modifica]

alt m. ‎(plural alts, femení alta)

  1. alt
  2. solemne

Nom[modifica]

alt m. ‎(plural alts)

  1. grat, enamorament
    «Alt e amor, d’on gran desig s’engendra» (Ausiàs March, Poesies, 1425)

Nom[modifica]

alt m. ‎(plural alts)

  1. alçària
    «E l’altar de Santa Agnés que age iiii palms e mig d’alt» (Berenguer de Ripoll, Pergamins, processos i cartes reials, 1296)

Verb[modifica]

alt

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de altar
  2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de altar
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de altar
  4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de altar

Vegeu també[modifica]


Alemany
[modifica]

  • Pronúncia: /alt/
  • Etimologia: Del protogermànic *aldaz, del protoindoeuropeu *h₂el- ‎(«créixer»).

Adjectiu[modifica]

alt ‎(comparatiu älter, superlatiu am ältesten)

  1. vell, ancià, antic
    Die Schuhe sind alt und durchgetreten.
    Aquestes sabates són velles i estan atrotinades.
  2. edat, anys
    Wie alt bist du? —Ich bin dreizig Jahre alt.
    Quants anys tens? —Tinc trenta anys.

Declinació[modifica]

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]