solemne

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /suˈɫɛm.nə/, occidental /soˈɫem.ne/
• Etimologia: Del llatí eclesiàstic sollemnis, format per sollus ‎(‘sencer’) i annus ‎(‘any’), és a dir, «allò que es consagra i se celebra una vegada a l'any i amb la validesa d'un any sencer».

Adjectiu

solemne inv. ‎(plural solemnes)

1. Acte o afirmació dotat amb caràcter de seriositat.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: solemn ^(en)
• Castellà: solemne ^(es)
• Francès: solennel ^(fr)
• Italià: solenne ^(it)
• Romaní: barvalo ^(rom)

Miscel·lània

• Síl·labes: so·lem·ne (3)
• Anagrames: esmolen, menoles

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot