annus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈan.nʊs/
• Etimologia: Del llatí arcaic *amnus, format pel grup *mn ‎(«cercle»), que també es pot trobar en paraules com sollemnis.

Nom

annus m. ‎(genitiu annī)

1. volta circular, cicle, òrbita

   Magnum sol circumvolvitur annum. ― El sol descriu una gran òrbita.

2. any

   Viginti annos natus est. ― Té vint anys.

3. temporada

   Annus frigidus. ― La temporada del fred.

4. anual

   Anno suo petere. ― Executar un càrrec anual.

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	annus	annī
Vocatiu	anne	annī
Acusatiu	annum	annōs
Genitiu	annī	annōrum
Datiu	annō	annīs
Ablatiu	annō	annīs

Derivats

• annālis
• annārĭus
• annellus
• annĭcŭlus
• annĭfĕr
• annĭversālis
• Annōna