ancià

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ən.siˈa/, occidental /an.siˈa/
• Rimes: -a
• Etimologia: Del francès ancien.

Adjectiu

ancià m. ‎(femení anciana, plural masculí ancians, plural femení ancianes)

1. (també substantivat) De molta edat, generalment emprat per designar persones respectades per la seva edat que eren consultades com a consellers en les civilitzacions antigues.

Sinònims

• vell, antic

Traduccions

Traduccions

• Alemany: alt ^(de), älter ^(de)
• Anglès: elder ^(en)
• Armeni: մեծ ^(hy) ‎(mets)
• Castellà: anciano ^(es)
• Danès: ældre ^(da)
• Esperanto: pliaĝa ^(eo)
• Francès: ancien ^(fr), aîné ^(fr)
• Georgià: უფროსი ^(ka) ‎(úprossi)

• Hongarès: idősebb ^(hu)
• Italià: anzino ^(it)
• Llatí: senior ^(la)
• Neerlandès: ouder ^(nl)
• Polonès: starszy ^(pl)
• Rus: ста́рший ^(ru) ‎(starxi)
• Suec: äldre ^(sv)
• Txec: starší ^(cs)

Miscel·lània

• Síl·labes: an·ci·à (3)
• Anagrames: acani, acaní

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB