orgullós

Potser volíeu: orgullos

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ur.ɡuˈʎos/, balear /oɾ.ɣuˈʎos/, /ur.ɣuˈʎos/

Occidental: /oɾ.ɣuˈʎos/

• Rimes: -os
• Etimologia: De orgull i el sufix -ós, segle XIII.

Adjectiu

orgullós m. ‎(femení orgullosa, plural masculí orgullosos, plural femení orgulloses)

1. Persona que té orgull.

Traduccions

que té orgull

• Alemany: stolz ^(de)
• Anglès: proud ^(en)
• Àrab: فَخُور‎ ^(ar)
• Armeni: հպարտ ^(hy) ‎(hpart)
• Belarús: го́рды ^(be) ‎(hordi)
• Búlgar: горд ^(bg) ‎(gord)
• Castellà: orgulloso ^(es)
• Danès: stolt ^(da)
• Eslovac: hrdý ^(sk)
• Eslovè: ponosen ^(sl)
• Esperanto: fiera ^(eo)
• Feroès: errin ^(fo)
• Finès: ylpeä ^(fi)
• Francès: orgueilleux ^(fr), fier ^(fr)
• Friülà: braurôs ^(fur)
• Gallec: orgulloso ^(gl)
• Gal·lès: balch ^(cy)
• Georgià: ამაყი ^(ka) ‎(àmaki)
• Grec: περήφανος ^(el) ‎(perífanos)
• Hebreu: גֵאֶה‎ ^(he)
• Hindi: गर्व ^(hi)
• Ídix: שטאָלץ‎ ^(yi)
• Indonesi: bangga ^(id)
• Islandès: stoltur ^(is)
• Italià: fiero ^(it)

• Letó: lepns ^(lv)
• Llatí: superbus ^(la)
• Luxemburguès: stolz ^(lb)
• Macedoni: горд ^(mk)
• Malai: bangga ^(ms)
• Neerlandès: trots ^(nl)
• Noruec: stolt ^(no)
• Occità: orgulhós ^(oc)
• Polonès: dumny ^(pl)
• Portuguès: orgulhoso ^(pt)
• Romanès: mândru ^(ro)
• Rus: го́рдый ^(ru) ‎(gordi)
• Serbocroat: поносан ^(sh) (ciríl·lic), ponosan ^(sh) (llatí), горд ^(sh) (ciríl·lic), gord ^(sh) (llatí)
• Suec: stolt ^(sv)
• Tadjik: сарбаланд ^(tg)
• Tàtar: горур ^(tt)
• Turc: gururlu ^(tr)
• Txec: hrdý ^(cs)
• Ucraïnès: го́рдий ^(uk) ‎(hordi)
• Uzbek: magʻrur ^(uz)
• Való: fir ^(wa)
• Vietnamita: tự hào ^(vi)
• Volapük: pleidik ^(vo)
• Xinès: 傲然 ^(zh) ‎(àorán)

Miscel·lània

• Síl·labes: or·gu·llós (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC