fier

De Viccionari


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /fjɛʁ/ àudio 
  • Etimologia: Del llatí ferus ‎(«salvatge»).

Adjectiu[modifica]

fier m. ‎(femení fière, plural masculí fiers, plural femení fières)

  1. orgullós, superb, arrogant
    «Crois-moi, s’il avait une mauvaise conduite, il ne serait pas fier en rentrant à la maison. Ne pense plus à cela.» (Jean L’Hôte, La Communale, 1957)
    Creu-me, si tingués una mala conducta, no es mostraria orgullós en tornar a casa. No hi pensis més.
  2. destacat, gran
    Tenez ! l’autre a bien fait de mourir. C’est une fière chance.
    Vet aquí! L'altre ha fet bé de morir-se. És una gran oportunitat.
  3. (Lorena, Xampanya, Franc-Comptat) àcid
    «Il a encore ce sens dans l'Est, où des fruits fiers sont des fruits verts, à la saveur acide et qui font grincer les dents.» (L'Express, 1968, n° 863-875, p. 40)
    Encara té aquest sentit a l'Est, on els fruits fiers són els fruits verds, amb sabor àcid i que fan esgarrifar les dents.
  4. rebel
    «Il faut rejeter : les marbres fiers, qui sont trop durs et résistent à l'outil; les marbres filandreux, ayant des fils ou fissures, qui nuisent au poli et rendent le marbre plus apte à se briser.» (Carl Nachtergal, Agenda du bâtiment, ed.De Boeck Supérieur, 1988, p. 45)
    Cal rebutjar els marbres rebels, que són massa durs i resitents a l'eina, els marbres amb betes o fisures, que interfereixen amb el poliment i fan que el marbre tendeixi a trencar-se.

Antònims[modifica]

Verb[modifica]

fier

  1. confiar, refiar
    Cet homme est fier ; peut-on s’y fier ?
    Aquest home és un orgullós, s'hi pot confiar en ell?

Vegeu també[modifica]


Romanès
[modifica]

  • Pronúncia: /fjer/

Nom[modifica]

fier n. ‎(sense plural)

  1. ferro

Declinació[modifica]

Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu-acusatiu (un) fier fierul - -
Genitiu-datiu (unui) fier fierului - -
Vocatiu fierule, fiere -


Relacionats[modifica]