fier

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /fjɛʁ/
    àudio
  • Etimologia: Del llatí ferus ‎(«salvatge»).

Adjectiu[modifica]

fier m. ‎(femení fière, plural masculí fiers, plural femení fières)

  1. orgullós, superb, arrogant
    Crois-moi, s’il avait une mauvaise conduite, il ne serait pas fier en rentrant à la maison. Ne pense plus à cela.[1]—«Creu-me, si tingués una mala conducta, no es mostraria orgullós en tornar a casa. No hi pensis més.»
  2. destacat, gran
    Tenez ! l’autre a bien fait de mourir. C’est une fière chance.—«Vet aquí! L'altre ha fet bé de morir-se. És una gran oportunitat.»
  3. (Lorena, Xampanya, Franc-Comptat) àcid
    Il a encore ce sens dans l'Est, où des fruits fiers sont des fruits verts, à la saveur acide et qui font grincer les dents.[2]—«Encara té aquest sentit a l'Est, on els fruits fiers són els fruits verds, amb sabor àcid i que fan esgarrifar les dents.»
  4. rebel
    Il faut rejeter : les marbres fiers, qui sont trop durs et résistent à l'outil; les marbres filandreux, ayant des fils ou fissures, qui nuisent au poli et rendent le marbre plus apte à se briser.[3]—«Cal rebutjar els marbres rebels, que són massa durs i resitents a l'eina, els marbres amb betes o fisures, que interfereixen amb el poliment i fan que el marbre tendeixi a trencar-se.»

Antònims[modifica]

Verb[modifica]

fier

  1. confiar, refiar
    Cet homme est fier ; peut-on s’y fier ?—«Aquest home és un orgullós, s'hi pot confiar en ell?»

Vegeu també[modifica]

  1. Jean L’Hôte, La Communale, 1957
  2. L'Express, 1968, n° 863-875, p. 40
  3. Carl Nachtergal, Agenda du bâtiment, ed.De Boeck Supérieur, 1988, p. 45


Romanès
[modifica]

  • Pronúncia: /fjer/

Nom[modifica]

fier n. ‎(sense plural)

Declinació
Cas Singular Plural
Indefinit
Nom. acc. un fier -
Gen. dat. unui fier -
Definit
Nom. acc. fierul -
Gen. dat. fierului -
Vocatiu fierule
fiere
-
  1. ferro

Relacionats[modifica]