fier
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Francès[modifica]
Adjectiu[modifica]
fier m. (femení fière, plural masculí fiers, plural femení fières)
- orgullós, superb, arrogant
- Crois-moi, s’il avait une mauvaise conduite, il ne serait pas fier en rentrant à la maison. Ne pense plus à cela.[1]—«Creu-me, si tingués una mala conducta, no es mostraria orgullós en tornar a casa. No hi pensis més.»
- destacat, gran
- Tenez ! l’autre a bien fait de mourir. C’est une fière chance.—«Vet aquí! L'altre ha fet bé de morir-se. És una gran oportunitat.»
- (Lorena, Xampanya, Franc-Comptat) àcid
- Il a encore ce sens dans l'Est, où des fruits fiers sont des fruits verts, à la saveur acide et qui font grincer les dents.[2]—«Encara té aquest sentit a l'Est, on els fruits fiers són els fruits verds, amb sabor àcid i que fan esgarrifar les dents.»
- rebel
- Il faut rejeter : les marbres fiers, qui sont trop durs et résistent à l'outil; les marbres filandreux, ayant des fils ou fissures, qui nuisent au poli et rendent le marbre plus apte à se briser.[3]—«Cal rebutjar els marbres rebels, que són massa durs i resitents a l'eina, els marbres amb betes o fisures, que interfereixen amb el poliment i fan que el marbre tendeixi a trencar-se.»
Antònims[modifica]
Verb[modifica]
fier
- confiar, refiar
- Cet homme est fier ; peut-on s’y fier ?—«Aquest home és un orgullós, s'hi pot confiar en ell?»
Vegeu també[modifica]
Romanès[modifica]
- Pronúncia: /fjer/
Nom[modifica]
fier n. (sense plural)
Declinació | ||||
Cas | Singular | Plural | ||
Indefinit | ||||
Nom. acc. | un | fier | - | |
Gen. dat. | unui | fier | - | |
Definit | ||||
Nom. acc. | fierul | - | ||
Gen. dat. | fierului | - | ||
Vocatiu | fierule fiere |
- |
Relacionats[modifica]
Taula periòdica en romanès
|