superb

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /suˈpɛɾp/
• Etimologia: Del llatí superbus, segle XVI. Doblet del patrimonial soberg.

Adjectiu

superb m. ‎(femení superba, plural masculí superbs, plural femení superbes)

1. Persona que habitualment té actitud de supèrbia.
2. De gran esplendor per la seva bellesa o per les dimensions.

Antònims

• modest, humil, senzill

Sinònims

• cregut, altiu, arrogant
• magnífic, esplèndid, imponent

Derivats

• ensuperbir

Traduccions

Traduccions

• Anglès: superb ^(en)
• Castellà: soberbio ^(es)

• Francès: superbe ^(fr)
• Italià: superbo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: su·perb (2)
• Heterograma de 6 lletres (beprsu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /sjuːˈpɜːb/, /suːˈpɜːb/ àudio (EUA) ^ⓘ

Adjectiu

superb ‎(comparatiu superber, superlatiu superbest)

1. magnífic, excel·lent

Vegeu també

• Diccionari Anglès-Català de Codi Obert (DACCO)