orgull

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Etimologia: Del germànic *urgōlī ‎(«excel·lència, supèrbia»), segle XII.

Nom[modifica]

or·gull m. ‎(plural orgulls)

  1. Sentiment de la pròpia vàlua o d'alguna cosa propera.
  2. vanitat
  3. satisfacció

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Descendents[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

or·gull

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orgullar

Vegeu també[modifica]