orgull

From Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[edit]

  • Etimologia: Del germànic *urgōlī ‎(«excel·lència, supèrbia»), segle XII.

Nom[edit]

or·gull m. ‎(plural orgulls)

  1. Sentiment de la pròpia vàlua o d'alguna cosa propera.
  2. vanitat
  3. satisfacció

Derivats[edit]

Sinònims[edit]

Descendents[edit]

Traduccions[edit]

Verb[edit]

or·gull

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orgullar

Vegeu també[edit]