vanitat

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /bə.niˈtat/, balear /və.niˈtat/
Occidental: nord-occidental /ba.niˈtat/, valencià /va.niˈtat/, /ba.niˈtat/
  • Etimologia: Del llatí vanitas, segle XII.

Nom[modifica]

va·ni·tat f. ‎(plural vanitats)

  1. Presumpció, satisfacció de sí mateix; estat en què es té un alt concepte respecte les pròpies qualitats o atributs, i que és remarcat per un desig excessiu de fer-se notar i lloar pels altres.
    La vanitat és la cega propensió a considerar-se com individu no sent-ho... (Friedrich Nietzsche).
    La vanitat ben alimentada és benèvola, una vanitat desnodrida és dèspota (Mason Cooley).
  2. Falta de subsistència o realitat en les coses.
  3. Pompa, ostentació.
  4. Insubsistència, poca duració de les coses.
  5. Paraula supèrflua, inútil, vana.
  6. Il·lusió, ficció de la fantasia.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]