Vés al contingut

suprem

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /suˈpɾem/
  • Rimes: -em
  • Etimologia: Del llatí supremus.

suprem m. ‎(plural suprems)

  1. (matemàtiques) Menor de les cotes superiors d'un conjunt, pertanyent o no a aquest.

Adjectiu

[modifica]

suprem m. ‎(femení suprema, plural masculí suprems, plural femení supremes)

  1. Que és superior a tots els altres, que ostenta el màxim grau.
    Un poder suprem. Un tribunal suprem.
  2. Relatiu a la mort.
    L'hora suprema.

Compostos i expressions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: su·prem (2)
  • Heterograma de 6 lletres (emprsu)

Vegeu també

[modifica]