supremus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /sʊˈpreː.mʊs/
• Etimologia: Derivat de superus.

Adjectiu

suprēmus m., suprēma f., suprēmum n.

1. suprem , el més alt

   «supremus mons» (Juli Cèsar, De Bello Gallico, XXII)

   La muntanya més alta.

2. darrer, fúnebre, mortal

   «supremus honor» (Virgili, Eneida, XI.61)

   honors fúnebres

3. extrem, suprem

   «suprema macies» (Virgili, Eneida, IV)

   extrema magror

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	suprēmus	suprēma	suprēmum		suprēmī	suprēmae	suprēma
Vocatiu	suprēme	suprēma	suprēmum		suprēmī	suprēmae	suprēma
Acusatiu	suprēmum	suprēmam	suprēmum		suprēmōs	suprēmās	suprēma
Genitiu	suprēmī	suprēmae	suprēmī		suprēmōrum	suprēmārum	suprēmōrum
Datiu	suprēmō	suprēmae	suprēmō		suprēmīs
Ablatiu	suprēmō	suprēmā	suprēmō		suprēmīs

Antònims

• īnfimus