ésser suprem

De Viccionari


Català
[modifica]

Nom[modifica]

ésser suprem m. ‎(només en singular)

  1. déu
    «Els deistes només acceptaven qüestions teològiques que no entraren en contradicció amb el sentit comú, com ara l'existència d'un ésser suprem que hauria creat el món i que després se n'hauria desentès.» ([1])

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Javier Gracia Calandín, Isabel Tamarit López, Amparo Zacarés Pamblanco, Rousseau: Llegir la Professió de fe del vicari saboià, Universitat de València 2012, pàgina 123