pausa

De Viccionari
Potser volíeu: pausà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpaw.zə/, occidental /ˈpaw.za/
  • Etimologia: Del llatí pausa, segle XIV.

Nom[modifica]

pausa f. ‎(plural pauses)

  1. Aturada en el temps d'un procés dinàmic amb possibilitat de poder reprendre'l un cop finalitzada.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

pausa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pausar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pausar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pau·sa (2)
  • Anagrama: saupa


Castellà
[modifica]

Peninsular: /ˈpau.sa/
Americà: alt /ˈpa(u).sa/, baix /ˈpau.sa/

Nom[modifica]

pausa f. ‎(plural pausas)

  1. pausa

Verb[modifica]

pausa

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb pausar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: pau·sa (2)