ubi

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈʊ.biː/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu kwo-bhi-, forma locativa d'una arrel pronominal que te dues expressions: kʷos, kʷis.

Adverbi[modifica]

ubī

  1. (interrogatiu) A on?, en quin lloc?
    Ex.: Ubi patera nunc est? («A on està ara la safata?»)
    Ex.: Nesciō ubi sim. («No sé en quin lloc estic»)
    Ex.: Īcare, ubi es? («Icarus, on ets?»)
  2. (relatiu) on, a on, en el moment que, tant bon punt.
    Ex.: Ubi tyrannus est, ibi plane est nulla res publica. («Allà on hi hagi un tirà, de cap manera no hi ha una república»)
    Ex.: Ubi carceri appropinquavit, portam apertam vidit. («Tant bon punt va arribar a la presó, va veure la porta oberta.»)

Derivats[modifica]