ubi

Llatí[modifica]

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈʊ.biː/
Etimologia: Del protoindoeuropeu kwo-bhi-, forma locativa d'una arrel pronominal que te dues expressions: kʷos, kʷis.

ubī

(interrogatiu) A on?, en quin lloc?
Ex.: Ubi patera nunc est? («A on està ara la safata?»)

Ex.: Nesciō ubi sim. («No sé en quin lloc estic»)

Ex.: Īcare, ubi es? («Icarus, on ets?»)
(relatiu) on, a on, en el moment que, tant bon punt.
Ex.: Ubi tyrannus est, ibi plane est nulla res publica. («Allà on hi hagi un tirà, de cap manera no hi ha una república»)

Ex.: Ubi carceri appropinquavit, portam apertam vidit. («Tant bon punt va arribar a la presó, va veure la porta oberta.»)