ubi

Llatí

• Pronúncia: /ˈʊ.biː/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu kwo-bhi-, forma locativa d'una arrel pronominal que te dues expressions: kʷos, kʷis.

Adverbi

ubī

1. (interrogatiu) A on?, en quin lloc?

   Ex.: Ubi patera nunc est? («A on està ara la safata?»)

   Ex.: Nesciō ubi sim. («No sé en quin lloc estic»)

   Ex.: Īcare, ubi es? («Icarus, on ets?»)

2. (relatiu) on, a on, en el moment que, tant bon punt.

   Ex.: Ubi tyrannus est, ibi plane est nulla res publica. («Allà on hi hagi un tirà, de cap manera no hi ha una república»)

   Ex.: Ubi carceri appropinquavit, portam apertam vidit. («Tant bon punt va arribar a la presó, va veure la porta oberta.»)

Derivats

• ubinam
• ubīcumque
• ubīubī
• ubiquitat
• alicubī
• sum ubi
• ubinam
• ubicumque