haver

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /əˈβɛ/, balear /əˈvə/, /əˈvɛ/

Occidental: nord-occidental /aˈβe/, valencià /aˈveɾ/, /aˈβeɾ/

• Rimes: -ɛ(ɾ)

Àudio: central

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí habēre.

Verb

haver aux. ‎(impersonal haver-hi)

1. Constitueix, juntament amb el verb en participi, els temps compostos dels verbs.

   Ha cantat una cançó

2. Estar concretament.

   A la reunió hi havia tres-centes persones.

3. existir

   Hi ha raons per les quals no vull anar-hi.

Compostos i expressions

• haver de

Conjugació

Verb auxiliar

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	haver			haver hagut
gerundi	havent			havent hagut
participi	hagut, haguda, haguts, hagudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	he	has	ha	hem	heu	han
	haig
				havem	haveu
imperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien
passat simple	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren
futur	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran
condicional	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
imperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	-	-	-	-	-

Formes no normatives o col·loquials

gerundi	haguent
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present				haguem	hagueu
	haiga	haiguis	haigui	haiguem	haigueu	haiguin	sept, bal
				haguivem	haguiveu		alg
imperfet	havessi		havessi				alg
	haguessa			haguéssom	haguéssou		n-occ
	havés	havesses	havés	havéssem	havésseu	havessen	n-occ, bal

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...hagut
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...haver
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...hagut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...hagut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...hagut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...hagut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...haver
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...hagut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...hagut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...hagut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: he, ha, hem

Verb

haver trans.

1. Tenir en possessió.

Sinònims

• heure, haure

Conjugació

Vegeu la conjugació de heure ‎(oriental) o haure ‎(occidental).

Traduccions

Tenir en possessió

• Alemany: haben ^(de)
• Anglès: have ^(en)
• Castellà: haber ^(es)
• Francès: avoir ^(fr)

• Italià: avere ^(it)
• Llengua de signes catalana ^(csc)
• Occità: aver ^(oc), auer ^(oc) (aranès)
• Sicilià: aviri ^(scn)

Nom

haver m. ‎(plural havers)

1. Possessió d'algú, moble o immoble.

Traduccions

Possessió

• Alemany: Habe ^(de)
• Anglès: property ^(en)
• Castellà: haber ^(es)

• Francès: avoir ^(fr)
• Italià: avere ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ha·ver (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot