habeo

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈha.bɛ.oː/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *gʰabʰ- ‎(«agafar»), amb un desviament cap a un matís en el sentit causatiu o resultatiu: «he agafat» > «jo posseeixo».[1]

Verb[modifica]

habeō ‎(1a present?), habēs ‎(2a present), habēre ‎(infinitiu), habuī ‎(perfet), habitum ‎(supí)

  1. posseir, jo posseeixo
    Ex.:Habere fundum — (traducció:«Posseir terres»)
  2. ser l'amo, tenir possessió i domini, controlar
    Ex.:(animus) habet cuncta neque ipse habetur. — (traducció: «L'estat d'ànim és el que controla tot i alhora no és controlat per ningú.»)
  3. administrar, tenir el domini d'un territori o d'un càrrec administratiu
    Ex.:Rem publicam habere. — (traducció: «Administrar l'estat.»)
  4. contenir, jo continc
    Ex.:Nihil epistula habebat. — (traducció: «La carta no contenia res.»)
  5. portar posat, jo porto
    Ex.:Habere coronam in capite. — (traducció: «Portar la corona al cap.»)
  6. ocasionar, jo ocasiono
    Ex.:Pons magnum circuitum habebat. — (traducció: «El pont va ocasionar una llarga aturada.»)
  7. quedar-se, jo em quedo
    Ex.:Res tuas tibi habeas. — (traducció: «Queda't el que et pertany.»)
  8. conèixer, jo conec
    Ex.:Habes consilia nostra. — (traducció: «Tu coneixes les nostres intencions.»)
  9. ser considerat com, tenir per
    Ex.:Militibus habebatur fortissimus. — (traducció: «Estava considerat pels soldats com el més fort.»)
  10. romandre, estar-s'hi, habitar
    Ex.:Quis istic habet? — (traducció: «Qui s'està allà?»)
  11. fer, jo faig
    Ex.:Habere supplicationes. — (traducció: «Fer les demandes.»)
  12. trobar-se, estar (parlant de l'estat d'ànim)
    Ex.:Ego me bene habeo. — (traducció: «Em trobo bé.»)

Nota d'ús[modifica]

Encara que el verb català haver deriva de habeō, aquest no tenia el mateix sentit i l'expressió "hi ha" no existia en aquesta llengua, que emprava el verb esse amb aquesta funció o per expressar qui era el posseïdor com ara faríem amb el tenir. L'evolució va es pot veure en aquests exemples: est mihi liber = «el llibre és meu» > «tinc un llibre»; haec domus mea est = «aquesta casa és meva» > «tinc aquesta casa».

Derivats[modifica]

Compostos i expressions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, p.407-409