habitus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈha.bɪ.tʊs/
• Etimologia:

[adjectiu] Del participi de habeō.

[nom] De l'arrel del verb habeō amb el sufix -tus.

Adjectiu

habitus m., habita f., habitum n.

1. mantingut
2. saludable

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	habitus	habita	habitum		habitī	habitae	habita
Vocatiu	habite	habita	habitum		habitī	habitae	habita
Acusatiu	habitum	habitam	habitum		habitōs	habitās	habita
Genitiu	habitī	habitae	habitī		habitōrum	habitārum	habitōrum
Datiu	habitō	habitae	habitō		habitīs
Ablatiu	habitō	habitā	habitō		habitīs

Nom

habitus m. ‎(genitiu habitūs)

1. hàbit, costum

   Italiae habitus.

   Els costums dels pobles itàlics.

2. complexió, constitució

   Habitus corporis.

   Complexió física.

3. hàbit, vestimenta típica

Declinació

4a declinació -us, -ūs

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	habitus	habitūs
Vocatiu	habitus	habitūs
Acusatiu	habitum	habitūs
Genitiu	habitūs	habituum
Datiu	habituī	habitibus
Ablatiu	habitū	habitibus

Sinònims

• habitūdō