habitus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

[adjectiu] Del participi de habeō.
[nom] De l'arrel del verb habeō amb el sufix -tus.

Adjectiu[modifica]

habitus m., habita f., habitum n.

  1. mantingut
  2. saludable

Declinació[modifica]

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu habitus habita habitum habitī habitae habita
Vocatiu habite habita habitum habitī habitae habita
Acusatiu habitum habitam habitum habitōs habitās habita
Genitiu habitī habitae habitī habitōrum habitārum habitōrum
Datiu habitō habitae habitō habitīs
Ablatiu habitō habitā habitō habitīs


Nom[modifica]

habitus m. ‎(genitiu habitūs)

4a declinació -us, -ūs
Cas Singular Plural
Nominatiu habitus habitūs
Vocatiu habitus habitūs
Acusatiu habitum habitūs
Genitiu habitūs habituum
Datiu habituī habitibus
Ablatiu habitū habitibus
  1. hàbit, costum
    Ex: Italiae habitus. — (traducció: «Els costums dels pobles itàlics.»)
  2. complexió, constitució
    Ex: Habitus corporis. — (traducció: «Complexió física.»)
  3. hàbit, vestimenta típica

Sinònims[modifica]