habito

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search
Potser volíeu: hábito


Català
[modifica]

Verb[modifica]

ha·bi·to

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb habitar
    [Jo] habito, habite, habit o habiti.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb habitar
    [Que jo] habito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] habiti o habite.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb habitar
    [Que ell/ella/vostè] habito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] habiti o habite.


Castellà
[modifica]

Verb[modifica]

ha·bi·to

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb habitar


Llatí
[modifica]

Verb[modifica]

habitō ‎(1a present?), habitās ‎(2a present), habitāre ‎(infinitiu), habitāvī ‎(perfet), habitātum ‎(supí)

  1. portar sovint, acostumar, sovintejar
  2. freqüentar, estar sovint, habitar, jo habito, residir, viure
    Ex.: In foro, in rostris habitare. — (traducció:«No parava de freqüentar la rostra del fòrum.»)
    Ex.: Animus habitat in oculis. — (traducció:«L'ànima resideix en els ulls.»)
    Ex.: Habitari ait Xenophanes in luna. — (traducció:«Xenòfanes diu que la lluna està habitada.»)

Derivats[modifica]

Adjectiu[modifica]

habitō

  1. datiu masculí singular de habitus
  2. datiu neutre singular de habitus
  3. ablatiu masculí singular de habitus
  4. ablatiu neutre singular de habitus