habito
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: hábito
Català[modifica]
Verb[modifica]
ha·bi·to
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de habitar
- primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb habitar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb habitar
Castellà[modifica]
- Pronúncia:
- Peninsular: \aˈβi.to\
- Americà: alt /aˈbi.t(o)/, baix \aˈβi.to\
Verb[modifica]
ha·bi·to
Llatí[modifica]
- Pronúncia: /ˈha.bɪ.toː/
- Etimologia: Derivat de habeō.
Verb[modifica]
habitō (1a present?), habitās (2a present), habitāre (infinitiu), habitāvī (perfet), habitātum (supí)
- portar sovint, acostumar, sovintejar
- freqüentar, estar sovint, habitar, jo habito, residir, viure
- Ex.: In foro, in rostris habitare. — (traducció:«No parava de freqüentar la rostra del fòrum.»)
- Ex.: Animus habitat in oculis. — (traducció:«L'ànima resideix en els ulls.»)
- Ex.: Habitari ait Xenophanes in luna. — (traducció:«Xenòfanes diu que la lluna està habitada.»)
Derivats[modifica]
Adjectiu[modifica]
habitō
Categories:
- Rimes en català -ito
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Formes verbals en castellà
- Verbs en llatí
- Formes d'adjectius en llatí