habito

Potser volíeu: hábito

Català

• Pronúncia: oriental /əˈβi.tu/, occidental /aˈβi.to/
• Homòfon: evito

Verb

ha·bi·to

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu del verb habitar

   [Jo] habito, habite, habit o habiti.

2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb habitar

   [Que jo] habito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] habiti o habite.

3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb habitar

   [Que ell/ella/vostè] habito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] habiti o habite.

Castellà

• Pronúncia: /aˈβi.to/

Verb

ha·bi·to

1. Primera persona del singular (yo) del present d'indicatiu del verb habitar.

Llatí

• Pronúncia: /ˈha.bɪ.toː/

Adjectiu

habitō

1. datiu masculí singular de habitus
2. datiu neutre singular de habitus
3. ablatiu masculí singular de habitus
4. ablatiu neutre singular de habitus