habitatio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ha.bɪˈtaː.tɪ.oː/
• Etimologia: Del verb habitō.

Nom

habitātiō f. ‎(genitiu habitātiōnis)

1. habitatge, residència
2. pensió, lloguer

   «annua habitatio» (Suetoni, De Vita Caesarum, 38)

   la pensió anual

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	habitātiō	habitātiōnēs
Vocatiu	habitātiō	habitātiōnēs
Acusatiu	habitātiōnem	habitātiōnēs
Genitiu	habitātiōnis	habitātiōnum
Datiu	habitātiōnī	habitātiōnibus
Ablatiu	habitātiōne	habitātiōnibus