habilis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈha.bɪ.lɪs/
• Etimologia: Del verb habeō.

Adjectiu

habilis m., f., habile n. ‎(comparatiu habilo, superlatiu habilissimus)

1. hàbil, apte

   Ex.:terra frumentis habilis—(«terra apta per plantar blat»)

   Ex.:Nondum portandis habiles gravioribus armis.—(«Encara no prou hàbil per portar armes pesades.»)

2. disponible

Declinació

Tercera declinació, nominatiu amb dues terminacions.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	habilis	habile		habilēs	habilia
Vocatiu	habilis	habile		habilēs	habilia
Acusatiu	habilem	habile		habilēs	habilia
Genitiu	habilis			habilium
Datiu	habilī			habilibus
Ablatiu	habilī			habilibus