hàbil

Potser volíeu: hábil

Català

• Pronúncia: /ˈa.βiɫ/

• Etimologia: Del llatí habilis, segle XV, doblet de àvol, segle XV

Adjectiu

hà·bil inv. ‎(plural hàbils)

1. Apte, adequat, a propòsit.
2. Destre, capaç, intel·ligent.
3. (per extensió) Viu, subtil.

Sinònims

• apte, capaç, competent, idoni, qualificat
• astut, enginyós

Derivats

• habilior
• hàbilment

Traduccions

Apte

• Anglès: skillful ^(en)
• Castellà: hábil ^(es)
• Francès: habile ^(fr)

• Italià: abile ^(it)
• Portuguès: hábil ^(pt)

Destre

• Alemany: geschickt ^(de)
• Anglès: able ^(en)
• Castellà: hábil ^(es)
• Francès: habile ^(fr)

• Gallec: hábil ^(gl)
• Italià: abile ^(it)
• Occità: abil ^(oc)
• Rus: умелый ^(ru) ‎(umeli)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.