cof

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈkof/
  • Etimologia: De l’hebreu קוּף ‎(quf), del protosemític *qup- ‎(«agulla»).
  • Anagrama: foc

Nom[modifica]

cof f. ‎(plural cofs)

  1. Dinovena lletra dels alfabets semítics fenici, arameu, hebreu i d’altres derivats.

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC