real

Potser volíeu: Real

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /reˈaɫ/
• Rimes: -al

Àudio:

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí realis, segle XIII, de res ‎(«cosa»).

Adjectiu

real inv. ‎(plural reals)

1. Allò que pertany a un món cert, existent, no fictici.
2. Dit dels nombres que es fan servir per mesurar magnituds contínues; inclou: naturals, enters, racionals, irracionals.

Traduccions

Cert

• Alemany: wahr ^(de)
• Anglès: real ^(en)
• Àrab: حَقِيقِيّ‎ ^(ar)
• Armeni: իրական ^(hy) ‎(irakan)
• Búlgar: действи́телен ^(bg)
• Castellà: real ^(es), cierto ^(es)
• Esperanto: vera ^(eo)
• Francès: réel ^(fr)
• Gallec: real ^(gl)
• Georgià: ნამდვილი ^(ka) ‎(nàmdvili)
• Grec: αληθινός ^(el) ‎(alithinós)
• Grec antic: γνήσιος ^(grc) ‎(gnḗsios)

• Italià: reale ^(it)
• Japonès: 現実の ^(ja)
• Llatí: verus ^(la)
• Macedoni: реален ^(mk)
• Marathi: सत्य ^(mr)
• Neerlandès: echt ^(nl)
• Portuguès: real ^(pt)
• Romanès: real ^(ro)
• Rus: настоя́щий ^(ru) ‎(nastoiasxi)
• Sànscrit: सत्य ^(sa)
• Txec: skutečný ^(cs)
• Xinès: 真的 ^(zh) ‎(zhēndí)

Nom

real m. ‎(plural reals)

1. Moneda utilitzada en diversos països i en diverses èpoques.

Variants

• ral

Traduccions

Moneda

• Castellà: real ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: re·al (2)
• Anagrames: aler, eral

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /riəl/

  àudio (RU)

• Etimologia: De l'anglès mitjà real, del francès antic reel, del llatí reālis ‎(«real»), de rēs ‎(«cosa») i el sufix -ālis ‎(literalment «-al»), segle XV.

Adjectiu

real ‎(comparatiu realer o more real, superlatiu realest o most real)

1. autèntic
2. de debò

   He's a real idiot!

   De debò que és un idiota!

Sinònims

• genuine

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /reˈal/
• Rimes: -al

Nom

real m. ‎(plural reales)

1. (numismàtica) real, ral

Adjectiu

real inv. ‎(plural reales)

1. real
2. reial

Miscel·lània

• Síl·labes: re·al (2)