dental

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /dənˈtaɫ/, occidental /denˈtaɫ/
  • Rimes: -al
  • Etimologia: De dent i el sufix -al, segle XIII.

Adjectiu[modifica]

dental inv. ‎(plural dentals)

  1. Relatiu o pertanyent a la dent.
  2. (fonètica) Que s’articula amb la part anterior de la llengua i l’interior de les incisives superiors.
    En català són consonants dentals la te i la de.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: den·tal (2)
  • Heterograma de 6 lletres (adelnt)
  • Anagrames: endalt, tendal

Vegeu també[modifica]


Francès
[modifica]

  • Pronúncia: /dɑ̃ˈtal/
  • Etimologia: De dent i el sufix -al.

Adjectiu[modifica]

dental m. ‎(femení dentale, plural masculí dentaux, plural femení dentales)

  1. dental