francès

Potser volíeu: frances, Frances, francés, Francés, francês

Català

• Pronúncia: oriental /fɾənˈsɛs/, occidental /fɾanˈses/
• Rimes: -ɛs

Nom

fran·cès m. ‎(només en singular)

1. Llengua romànica parlada a França, al Quebec, a Valònia, a la Suïssa Romanya, al Congo i a la majoria d'excolònies franceses.

   Exemple: Casa es diu maison en francès

Compostos i expressions

• francès antic
• francès mitjà

Variants

• francés

Traduccions

francès [1] (llengua)

• Alemany: Französisch ^(de)
• Anglès: French ^(en)
• Bretó: galleg ^(br)
• Castellà: francés ^(es)
• Coreà: 프랑스어 ^(ko)
• Eslovè: francoščina ^(sl)
• Francès: français ^(fr)

• Gujarati: ફ્રાન્સીસી ^(gu)
• Hindi: फ़्राँसीसी ^(hi)
• Japonès: フランス語 ^(ja)
• Suec: franska ^(sv) inv.
• Tahitià: farāni ^(ty)

Nom

fran·cès m. ‎(plural francesos, femení francesa)

1. Individu natural de França.
2. Ciutadà de França.

Derivats

• afrancesar

Traduccions

francès [1] (natural o ciutadà de França)

• Anglès: French ^(en)
• Castellà: francés ^(es)
• Francès: Français ^(fr)

• Gujarati: ફ્રાન્સીસી ^(gu)
• Hindi: फ़्राँसीसी ^(hi)
• Tahitià: Farāni ^(ty)

Adjectiu

fran·cès m. ‎(femení francesa, plural masculí francesos, plural femení franceses)

1. Relatiu o pertanyent a França, als seus habitants o a la llengua francesa.

   Exemple: La cuina francesa

Variants

• francés, en estàndard valencià

Referències

• Vegeu també Categoria:Francès

• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot