francès

Potser volíeu: frances, Frances, francés, Francés, francês

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /fɾənˈsɛs/, balear /fɾənˈsəs/, /fɾənˈsɛs/

Occidental: /fɾanˈses/

• Rimes: -ɛs
• Etimologia: Del llatí *francēnse, de Francus.

Nom

fran·cès m. ‎(només en singular)

1. Llengua romànica parlada a França, al Quebec, a Valònia, a la Suïssa Romanya, al Congo i a la majoria d'excolònies franceses.

   Casa es diu maison en francès.

Compostos i expressions

• francès antic
• francès mitjà

Variants

• francés

Traduccions

Llengua originària de França

• Alemany: Französisch ^(de)
• Anglès: French ^(en)
• Bretó: galleg ^(br)
• Castellà: francés ^(es)
• Coreà: 프랑스어 ^(ko)
• Danès: fransk ^(da)
• Eslovè: francoščina ^(sl)

• Francès: français ^(fr)
• Gujarati: ફ્રાન્સીસી ^(gu)
• Hindi: फ़्राँसीसी ^(hi)
• Japonès: フランス語 ^(ja)
• Suec: franska ^(sv) inv.
• Tahitià: farāni ^(ty)
• Vietnamita: tiếng Pháp ^(vi)

Nom

fran·cès m. ‎(plural francesos, femení francesa)

1. (gentilici) Individu natural de França.
2. Ciutadà de França.

Derivats

• afrancesar

Traduccions

Natural de França

• Anglès: French ^(en)
• Castellà: francés ^(es)
• Danès: franskmand ^(da) c., franskkvinde ^(da) c.
• Francès: Français ^(fr)

• Gujarati: ફ્રાન્સીસી ^(gu)
• Hindi: फ़्राँसीसी ^(hi)
• Tahitià: Farāni ^(ty)

Adjectiu

fran·cès m. ‎(femení francesa, plural masculí francesos, plural femení franceses)

1. Relatiu o pertanyent a França, als seus habitants o a la llengua francesa.

   La cuina francesa.

Variants

• francés, en estàndard valencià

Vegeu també

• Vegeu també Categoria:Francès

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot