francès

Vegeu també: frances, Frances, francés, Francés, francês

Català

• Pronúncia: oriental /fɾənˈsɛs/, occidental /fɾanˈses/
• Rimes: -ɛs

Nom

fran·cès m. ‎(només en singular)

1. (Lingüística) Llengua romànica parlada a França, al Quebec, a Valònia, a la Suïssa Romanya, al Congo i a la majoria d'excolònies franceses.

   Exemple: Casa es diu maison en francès

Compostos i expressions

• francès antic
• francès mitjà

Variants

• francés

Traduccions

    francès [1] (llengua)

Alemany: Französisch (de) Anglès: French (en) Castellà: francés (es) Eslovè: francoščina (sl)

Francès: français (fr) Gujarati: ફ્રાન્સીસી (gu) Hindi: फ़्राँसीसी (hi) Suec: franska (sv) inv. Tahitià: farāni (ty)

Nom

fran·cès m. ‎(plural francesos, femení francesa)

1. Individu natural de França.
2. Ciutadà de França.

Derivats

• afrancesar

Traduccions

    francès [1] (natural o ciutadà de França)

Anglès: French (en) Castellà: francés (es) Francès: Français (fr)

Gujarati: ફ્રાન્સીસી (gu) Hindi: फ़्राँसीसी (hi) Tahitià: Farāni (ty)

Adjectiu

fran·cès m. ‎(femení francesa, plural masculí francesos, plural femení franceses)

1. Relatiu o pertanyent a França, als seus habitants o a la llengua francesa.

   Exemple: La cuina francesa

Variants

• francés, en estàndard valencià

Referències

• Vegeu també Categoria:Francès

• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot