francès

De Viccionari
Jump to navigation Jump to search


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /fɾənˈsɛs/, balear /fɾənˈsəs/, /fɾənˈsɛs/
Occidental: /fɾanˈses/
  • Rimes: -ɛs
  • Etimologia: Del llatí *francēnse, de Francus.

Nom[modifica]

fran·cès m. ‎(només en singular)

  1. Llengua romànica parlada a França, al Quebec, a Valònia, a la Suïssa Romanya, al Congo i a la majoria d'excolònies franceses.
    Casa es diu maison en francès.

Compostos i expressions[modifica]

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

fran·cès m. ‎(plural francesos, femení francesa)

  1. (gentilici) Individu natural de França.
  2. Ciutadà de França.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

fran·cès m. ‎(femení francesa, plural masculí francesos, plural femení franceses)

  1. Relatiu o pertanyent a França, als seus habitants o a la llengua francesa.
    La cuina francesa.

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]