suo

Català

Verb

suo

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de suar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb suar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb suar

Variants

• [1] sue, suï, suu
• [2] suï, sue
• [3] suï, sue

Miscel·lània

• Síl·labes: su·o (2)
• Anagrames: ous ^(revers), sou, uso

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsʊ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *dʰeygʷ-.

Verb

suō ‎(1a present^?), suis ‎(2a present), suere ‎(infinitiu), suī ‎(perfet), sūtum ‎(supí)

1. teixir, ordir, tramar

   Aliquid suo suere capiti ― Tramar algú un assumpte desagradable.

2. cosir

Adjectiu

suō

1. datiu masculí singular de suus
2. datiu neutre singular de suus
3. ablatiu masculí singular de suus
4. ablatiu neutre singular de suus