brutejar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /bɾu.təˈʒa/, balear /bɾu.təˈd͡ʒa/, /bɾu.təˈʒa/
Occidental: nord-occidental /bɾu.teˈʒa/, valencià /bɾu.teˈd͡ʒaɾ/

Verb[modifica]

brutejar intr.

  1. Ser o mostrar-se brut.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: brutejo, bruteja, brutegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bru·te·jar (3)
  • Anagrama: rebutjar

Vegeu també[modifica]