campana

Català

• Pronúncia: oriental /kəmˈpa.nə/, occidental /kamˈpa.na/
• Rimes: -ana
• Etimologia: Del llatí campāna, gentilici de la regió de Campània d'on provenia el bronze per fabricar-les, segle XIV.
• Anagrama: acampan

Nom

cam·pa·na f. ‎(plural campanes)

1. Instrument idiòfon de percussió, generalment de metall, que té la forma d'un vas, el qual va suspès boca avall i sona en ésser colpit pel batall o per un martell exterior.

Traduccions

Traduccions: campana

• Alemany: Glocke ^(de)
• Anglès: bell ^(en)
• Castellà: campana ^(es)
• Eslovac: zvonček ^(sk) m.
• Esperanto: sonorilo ^(eo)

• Francès: cloche ^(fr)
• Italià: campana ^(it)
• Polonès: dzwon ^(pl) m., dzwonek ^(pl) m.
• Portuguès: sino ^(pt) m.
• Rus: звон ^(ru) m. ‎(zvon)

Vegeu també

• campana a la Viquipèdia
• campana. Instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia: /kamˈpa.na/

Nom

cam·pa·na f. ‎(plural campanas)

1. campana

Vegeu també

• campana. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Italià

• Pronúncia: /kamˈpaː.na/

Nom

cam·pà·na f. ‎(plural campane)

1. campana

Vegeu també

• campana. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].