campana
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
Nom[modifica]
campana f. (plural campanes)
- Instrument idiòfon de percussió, generalment de metall, que té la forma d'un vas, el qual va suspès boca avall i sona en ésser colpit pel batall o per un martell exterior.
Traduccions[modifica]
Traduccions
|
|
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: cam·pa·na (3)
- Anagrama: acampan
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- campana. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: /kamˈpa.na/
- Americà: alt /k(a)mˈpa.na/, baix /kamˈpa.na/
Nom[modifica]
campana f. (plural campanas)
Derivats[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: cam·pa·na (3)
- Anagrama: acampan
Vegeu també[modifica]
- campana. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre campana
Italià[modifica]
- Pronúncia(i): /kamˈpaː.na/
Nom[modifica]
campana f. (plural campane)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: cam·pà·na (3)
Vegeu també[modifica]
- campana. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIV
- Substantius femenins en català
- Mots en català de 3 síl·labes
- Instruments musicals en català
- Derivats del llatí al castellà
- Substantius femenins en castellà
- Mots en castellà de 3 síl·labes
- Substantius femenins en italià
- Mots en italià de 3 síl·labes