campana

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kəmˈpa.nə/, occidental /kamˈpa.na/
• Rimes: -ana
• Etimologia: Del llatí campāna, gentilici de la regió de Campània d'on provenia el bronze per fabricar-les, segle XIV.

Nom

campana f. ‎(plural campanes)

1. Instrument idiòfon de percussió, generalment de metall, que té la forma d'un vas, el qual va suspès boca avall i sona en ésser colpit pel batall o per un martell exterior.

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: bel ^(af), klok ^(af)
• Albanès: këmbanë ^(sq) f., zile ^(sq) f.
• Alemany: Glocke ^(de)
• Anglès: bell ^(en)
• Àrab: جَرَس‎ ^(ar) m.
• Belarús: звон ^(be) m. ‎(zvon)
• Bengalí: ঘণ্টা ^(bn)
• Búlgar: камба́на ^(bg) f. ‎(kambana)
• Castellà: campana ^(es)
• Coreà: 종 ^(ko) ‎(jong)
• Eslovac: zvonček ^(sk) m., zvon ^(sk) m.
• Eslovè: zvon ^(sl) m.
• Esperanto: sonorilo ^(eo)
• Feroès: klokka ^(fo) f.
• Francès: cloche ^(fr)
• Friülà: cjampane ^(fur) f., champane ^(fur) f.
• Gallec: campá ^(gl) f., sino ^(gl) m.
• Gal·lès: cloch ^(cy) f.
• Georgià: ზარი ^(ka) ‎(zari)
• Grec: καμπάνα ^(el) f. ‎(kambana)
• Grec antic: κώδων ^(grc) m. ‎(kṓdōn)
• Hebreu: פַּעֲמוֹן‎ ^(he) m.
• Hindi: घंटा ^(hi) m.
• Ídix: גלאָק‎ ^(yi) m.
• Irlandès: clog ^(ga)
• Italià: campana ^(it)
• Japonès: 鐘 ^(ja)
• Llatí: campana ^(la) f.

• Malai: loceng ^(ms)
• Maltès: qanpiena ^(mt) f.
• Maori: pere ^(mi)
• Neerlandès: bel ^(nl) f.
• Noruec: bjelle ^(no)
• Occità: campana ^(oc) f.
• Paixtu: چان‎ ^(ps) m.
• Persa: زنگ ^(fa)
• Polonès: dzwon ^(pl) m., dzwonek ^(pl) m.
• Portuguès: sino ^(pt) m.
• Romanès: clopot ^(ro) n.
• Rus: звон ^(ru) m. ‎(zvon)
• Sard: campana ^(sc) f.
• Serbocroat: звоно ^(sh), zvono ^(sh)
• Suahili: kengele ^(sw)
• Suec: klocka ^(sv) c.
• Tadjik: занг ^(tg)
• Tagal: kampana ^(tl)
• Tai: ระฆัง ^(th)
• Tàtar: чаң ^(tt)
• Turc: çan ^(tr)
• Txec: zvon ^(cs) m.
• Ucraïnès: дзвін ^(uk) m. ‎(dzvin)
• Urdú: گھنٹہ‎ ^(ur) m.
• Uzbek: zang ^(uz)
• Való: clotche ^(wa) f., cloke ^(wa) f.
• Vietnamita: chuông ^(vi)
• Xinès: 鐘 ^(zh) ‎(钟, zhōng)

Miscel·lània

• Síl·labes: cam·pa·na (3)
• Anagrama: acampan

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• campana. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /kamˈpa.na/

Americà: alt /k(a)mˈpa.na/, baix /kamˈpa.na/

• Rimes: -ana
• Etimologia: Del llatí campāna.

Nom

campana f. ‎(plural campanas)

1. campana

Derivats

• campanada
• campanario
• campanero
• campanilla

Miscel·lània

• Síl·labes: cam·pa·na (3)
• Anagrama: acampan

Vegeu també

• campana. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre campana

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kamˈpaː.na/

Nom

campana f. ‎(plural campane)

1. campana

Miscel·lània

• Síl·labes: cam·pà·na (3)

Vegeu també

• campana. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].