campana

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /kəmˈpa.nə/, occidental /kamˈpa.na/
  • Rimes: -ana
  • Etimologia: Del llatí campāna, gentilici de la regió de Campània d'on provenia el bronze per fabricar-les, segle XIV.

Nom[modifica]

campana f. ‎(plural campanes)

  1. Instrument idiòfon de percussió, generalment de metall, que té la forma d'un vas, el qual va suspès boca avall i sona en ésser colpit pel batall o per un martell exterior.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: cam·pa·na (3)
  • Anagrama: acampan

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: /kamˈpa.na/
Americà: alt /k(a)mˈpa.na/, baix /kamˈpa.na/

Nom[modifica]

cam·pa·na f. ‎(plural campanas)

  1. campana

Vegeu també[modifica]

  • campana. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /kamˈpaː.na/

Nom[modifica]

cam·pà·na f. ‎(plural campane)

  1. campana

Vegeu també[modifica]

  • campana. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].