Vés al contingut

campana

De Viccionari

Català

[modifica]
mostra de so
  • Pronúncia(i): oriental /kəmˈpa.nə/, occidental /kamˈpa.na/
  • Rimes: -ana
  • Etimologia: Del llatí tardà campāna, de vasa campana («vasos de Campània»), suposadament pel bisbe Paulí de Nola que les va introduir en el ritual cristià, probablement perquè era la regió d'on provenia el bronze per fabricar-les, segle XIV.

campana f. (plural campanes)

  1. Instrument idiòfon de percussió, generalment de metall, que té la forma d'un vas, el qual va suspès boca avall i sona en ésser colpit pel batall o per un martell exterior.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: cam·pa·na (3)
  • Anagrama: acampan

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
Peninsular: /kamˈpa.na/
Americà: alt /k(a)mˈpa.na/, baix /kamˈpa.na/

campana f. (plural campanas)

  1. campana

Derivats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: cam·pa·na (3)
  • Anagrama: acampan

Vegeu també

[modifica]
  • campana. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre campana

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /kamˈpaː.na/

campana f. (plural campane)

  1. campana

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: cam·pà·na (3)

Vegeu també

[modifica]
  • campana. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].