tofa

Català

• Pronúncia: oriental /ˈtɔ.fə/, occidental /ˈtɔ.fa/
• Rimes: -ɔfa
• Etimologia: Del llatí tofus ‎(«pedra esponjosa»), segle XVII.
• Anagrama: fota

Nom

to·fa f. ‎(plural tofes)

1. Espessor (de cabell, de fulles, etc.)

Compostos i expressions

• tofa de neu: Candor o blancor de la neu.
• blanc com una tofa de neu: molt blanc.

Variants

• (arcaismes) tufa [1]

Sinònims

• angora, caixmir, llana, moher, pèl, vell, velló, xeviot.

Traduccions

Traduccions: tofa

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot