fato

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈfa.tu/, balear /ˈfa.to/, /ˈfa.tu/
Occidental: /ˈfa.to/
  • Rimes: -ato
  • Homòfon: fatu
  • Etimologia: De l'aragonès fato, segle XV, d’origen incert, probablement d’un gòtic *fat ‎(«recipient, contenidor»), cognat del castellà hato i del portuguès fato.

Nom[modifica]

fa·to m. ‎(plural fatos)

  1. Conjunt de coses per a un ús determinat.
  2. Molta quantitat de menjar.

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]